El dia 14 de maig a Barcelona milers de persones sortiran al carrer per denunciar les retallades socials del govern de CiU. Retallades que responen a una estratègia del centre dreta català que sosté que la recuperació econòmica i la superació del moment actual sols són possibles retallant l’estat del benestar, és a dir fent pagar els plats trencats a les classes populars i no pas a qui ha provocat la crisi.
Convergència i Unió de fa temps que col·labora estretament amb el govern de Rodríguez Zapatero en tot allò que afecta al desballestament de l’estat social. Amb els vots de CiU, el govern espanyol ha endegat una reforma laboral que condemnarà les generacions joves a viure sota l’estigma de la precarietat laboral i salarial, ha afavorit una fiscalitat regressiva i ara és a punt de fer aprovar una reforma de les pensions que crearà escenaris futurs de privatitzacions.
Amb tot, el govern espanyol s’entossudeix a regatejar-nos fins i tot els diners que se’ns deuen del Fons de Competitivitat, més enllà del extraordinari espoli fiscal a què som sotmesos.
Es per això que, atenent les amenaces que se’ns planten al davant a manera de regressió de la qualitat dels serveis públics que han permès fins ara un mínim repartiment de la riquesa, ben mínim altrament, cal refermar-nos en la necessitat de mobilitzar-nos. Mobilitzar-nos sense miraments, però sense manipulacions.
Que el manifest que han signat sindicats i un bon nombre d’entitats convocant-nos a la manifestació del dia 14 no faci referència a l’espoli fiscal (al robatori!) que patim i pretenguin resoldre-ho tot afirmant només que a Catalunya “el nou Govern anuncia cada dia noves retallades amb l’excusa de la mala gestió del Govern anterior i de la manca d’entesa amb el Govern de l’Estat” és un greu error polític.
Certament, amb cent dies n’hi ha hagut prou perquè molts ciutadans i ciutadanes s’hagin adonat del que hi ha darrere del govern Mas (val a dir que molts dels qui ens acusaven, als republicans, de no fer bona feina en el govern Tripartit comencen a penedir-se’n d’haver estat tan crítics). Però, a més, existia amb els governs Maragall i Montilla i existeix amb el govern Mas una altra variable que té un paper determinant en la situació actual: l’ofec econòmic del nostre país per part de l’administració espanyola.
I ara, que toca sortir al carrer a cridar que no acceptarem l’escac a l’estat del benestar, resulta que els convocants han decidit amagar una part important de l’origen i causa dels nostres neguits presents i temences futures. Incomprensible i lamentable.
Ni els retalls de CiU ni l’espoli d’Espanya! Heus ací la síntesi honesta.
