Semblava que amb l’acord entre les tres grans empreses que havien entrat darrerament en el litigi pel control d’Endesa -l’alemanya E. ON, l’espanyola Acciona i la italiana Enel- s’havia acabat aquest llarg serial, però no, la cosa continuarà i ja es preveuen segones i terceres parts. De moment, sembla que hi ha una treva, però, és possible que no duri gaire temps.
Tot va començar ara fa un any i mig, el setembre de 2005, quan Gas Natural va llançar una opa per fer-se amb el control de l’elèctrica Endesa, però el seu president, Manuel Pizarro, i el PP van voler allò a què ja ens tenen tan acostumats “abans alemanya que catalana”.
El rebombori que s’ha organitzat durant aquest temps ens fa adonar de la importància que té l’electricitat en tots els aspectes, i sobretot en el camp de l’economia. Igual com, al llarg de la història, l’home ha lluitat i ha fet guerres per la possessió de l’aigua, també ha lluitat i lluita per dominar l’electricitat.
Curiosament, a Catalunya en sabem molt poca cosa sobre aquestes lluites, perquè la història de l’electricitat encara resta per fer. Ja fa un cert temps, el catedràtic de geografia de la Universitat de Barcelona, Horaci Capel, alertava d’aquesta mancança, titulava una de les seves publicacions de la següent manera: “L’electricitat de Catalunya, una història per fer”.
S’han fet històries del més inversemblant, però d’una matèria tan important com és l’electricitat encara no hi ha cap obra de conjunt.
A principis del segle passat, la primera gran empresa elèctrica que es va formar a Catalunya va ser la Barcelona Traction, més coneguda per la Canadenca. Cal recordar la famosa vaga que porta el seu nom i el camuflat cop d’Estat que va ocasionar i que a penes consta en els anals de la història. Amb motiu d’aquesta important vaga, el govern de Madrid va nomenar governador civil de Barcelona Carles Emili Montañés, un dels seus fundadors juntament amb l’enginyer Pearson, perquè fes de mitjancer entre els obrers i els amos de l’empresa.
Aquest en un primer moment va tenir sort, però després els militars, amb la complicitat dels patrons, per considerar-lo massa tou, el van posar a un tren i el van enviar cap a Madrid. Al cap de pocs dies el govern presidit pel comte de Romanones dimitia en bloc. Més endavant, cal recordar el famós plet internacional que es va generar quan el financer Joan March es va fer amb el control de l’empresa i la va convertir en Fecsa.
Sabem també molt poca cosa de com aquesta empresa va passar a ser absorbida per Endesa. En aquells moments era el seu president Joan Echevarría Puig, sogre de l’actual president del F. C. Barcelona, Joan Laporta. Aquesta absorció va portar també tota una sèrie d’enrenous amb la intervenció del que e aquells moments era honorable conseller d’Indústria, Antoni Subirà.
El repartiment d’Endesa per part d’aquestes tres empreses, acabi com acabi, hauria de fer-nos adonar de la urgència que tenim de fer un estudi seriós sobre l’electricitat a Catalunya. Els puc assegurar que serà un estudi excitant i que ens descobrirà aspectes cabdals, desconeguts, de la nostra història més recent i també, potser, que del famós oasi català no se’n parli durant un llarg temps.
