La feina de l’editor, entre altres coses, consisteix en descobrir nous autors i introduir-los, poc a poc, en un mercat en el qual són completament desconeguts. Aquesta feina, a banda d’una inversió econòmica inicial a fons perdut, requereix d’olfacte i dedicació a més de paciència i una ferma convicció en la qualitat de l’obra de l’autor pel qual has decidit apostar. ¿Què passa quan l’editor petit ha fet aquesta feina, la seva feina? Doncs que ve el gran editor (per dimensions, no per la qualitat de la seva feina) amb una oferta pel drets completament fora d’òrbita, et roba l’autor i acaba recollint els resultats, és a dir els ingressos per vendes, de l’autor pel qual tu has estat apostant durant llarg temps. Que et passi això una vegada, d’acord, però que sembli que algunes editorials, a l’hora de fer la seva programació es dediquin a mirar el nostre catàleg a veure què publiquen, no només cansa, sinó que també és indignant.
Pot ser que ells entenguin el seu ofici d’aquesta manera, però nosaltres no.
