El president de la Confederació d’Organitzacions de Majors de l’Estat va demostrar la seva vena nacionalista espanyolista quan va enfrontar la política lingüística catalana amb el desenvolupament de la Llei de dependència. El 12 de desembre de 2008 va manifestar el següent: “El Gobierno catalán se gastó el pasado año en política lingüística 157 millones de Euros. La cifra es enorme. Sólo un dato importante: con una cuarta parte de lo gastado en Cataluña en política lingüística se podría financiar la prestación económica prevista en la ”Ley de Dependencia” para todos los Grandes Dependientes catalanes -en su inmensa mayoría ancianos e inválidos- para los cuales el Gobierno catalán anuncia que no tienen financiación.”
D’aquesta informació es desprèn que per culpa dels doblers dedicats a normalització lingüística, els dependents es troben desatesos, quan se suposa que al Principat el Govern ha duit endavant la Llei de dependència així com ha pogut i gran part de les sol•licituds reglamentàries s’han atès, ja que aquesta és la situació a les Illes Balears, aquí s’han atès la majoria de sol•licituds correctes i se segueix aplicant; sempre hi ha gent decebuda amb el sistema que es rep o en la quantitat assignada, però s’han fet passes endavant i si no se n’han fetes més, no és culpa de la normalització de la llengua.
Sàpiga Sr. José Luis Méler que si el Principat i els PPCC necessiten normalitzar la llengua catalana és per mor dels quasi 300 anys de persecució, repressió i anihilació a què a estat sotmesa per part de governs espanyolistes que la volien fer desaparèixer de la faç de la terra. Espanya té un deute amb els Països Catalans. La normalització de la llengua catalana s’hauria de sufragar amb els doblers del Govern central, per reparar el mal que han fet durant tres segles. Vostès només ens desitgen perquè dedicam els nostres doblers a reparar el que vostès han destruït, però, a més, utilitzen la nostra riquesa per augmentar el seu estat de benestar. Ara, quan els governs espanyols i espanyolistes no fan res o deixen fer, perquè troben que l’han deixada suficientment ferida, la llengua, perquè no pugui revifar, surten persones com vostè que volen acabar de rematar la feina, i quan la federació catalana li fa veure que el que ha comès vostè és un greuge i que l’ha de rectificar, vostè contesta expulsant-la de la confederació. Vostè dóna la raó als que creuen que amb els espanyols no s’ha d’intentar anar enlloc plegats, encara que el president Montilla s’entossudeixi a dir el contrari, sinó que se’ls ha de desitjar llarga vida, bon vent i barca nova com a veïns.
Vostè diu que uns quaranta milions són suficients per resoldre el problema dels grans dependents, per què no demana que l’Estat s’estalviï els 25 milions que es destinen a la casa real? Per què no retreu a l’Estat els 460 milions que destina a l’exèrcit en missions de pau, com la d’Afganistan i així podrà multiplicar l’ajuda als dependents quasi 12 vegades més? Per què no demana a l’expresident Aznar els 260 milions que va dedicar a la guerra contra Iraq, que a més va suposar 9 soldats espanyols morts i molts més d’iraquians? ¿Vol que repassem les dietes que cobren els parlamentaris o hem de gratar per descobrir la quantitat de persones que s’han enriquit a través de la corrupció des del seu lloc de poder polític, encara que ho neguin sense contemplacions, ja que tenien una tropa d’advocats que procuraven no deixar empremtes? Per què no demana a l’Instituto Cervantes per què s’han de dedicar més de 100 milions d’euros anuals per protegir la llengua castellana, quan es troba tan estesa i tan parlada? Li agradaria que els angloparlants posassin en marxa una lluita contra la llengua castellana, i que a més, els impedissin dedicar-hi diners per protegir-la?
Sr. José Luis Méler, dediqui’s a la seva tasca i treballi perquè els majors que es troben en la seva confederació puguin estar cada dia millor atesos, que nosaltres treballarem i farem tot el possible per normalitzar la llengua catalana i li dedicarem l’ajuda necessària i, a més, procurarem que els nostres majors puguin viure una vida ben digna.
