Al llarg d’aquest cap de setmana, Seròs acull la segona edició del moviment literari El temps de les cireres. Iniciativa infantada dins la senzilla quotidianitat d’un poble de pagès i allunyat de la ciutat que, massa sovint, tot ho governa.
Contrastant amb el llegat regionalista convergent per una banda, i el mal entès cosmopolitisme socialista per l’altra (factors determinants del dèficit secular que assola el territori), el suport de l’obra privada i les institucions culturals catalanes timonejades des d’Esquerra, han arriscat decididament per possibilitar el projecte.
D’aquesta manera, un municipi de l’Aiguabarreig que tot just arriba als 1800 habitants, es convertirà en la capital literària dels Països Catalans durant els dies que, alhora i exempts de casualitat, commemoren la República Catalana. A més, d’acord amb l’exigent entorn de llibertat, i fent ineludible la invitació cap a la Mercè Rodoreda, la sinèrgia entre la companyia “Les Antonietes” i el mateix ajuntament de la Vila de Seròs, ha fet possible una coproducció teatral exclusiva, que ja ha aixecat l’atenció dels focus culturals d’arreu del país. Tant és així, que l’obra Magnòlies negres (adaptació de contes de l’escriptora catalana a càrrec del també escriptor Txema Martínez), ha estat adquirida per diversos circuïts nacionals.
De nou, doncs, caldrà que algunes males llengües n’aprenguin. Perquè el territori es fa des de l’acció. Entre magnòlies i cireres del temps, si cal. Però mai des de l’autocomplaença.
