Tu i jo, tendra llum revolucionària,
tu i encara tu, ara menteix, encens
el vers i el sol càlid de lluna nua,
l’espurna, sola i dissolta, dóna,
dóna voltes i més voltes, estel,
estel roig i la sang altiva i tendra,
com la tendresa del sentit primer,
del darrer, acabem arribant a més,
i més encara, a tu, que ja ets mort,
Publicitat
Morta la ignorància, la poca paciència,
la consciència de la independència no,
la mateixa estupidesa de passar per sobre,
la mateixa naturalesa d’entendre les coses,
totes soles, com les ones, harmonioses,
de les places tranquil·les i tant clares, nues,
diürnes o nocturnes, fetes de segles dolços,
molls, a les portes de les escales brunes,
que es fan blanques en un obrir i tancar…
D’estrelles, d’estels, de totes elles, ells.
I lliuren lluites clandestines les amigues
de les veïnes, els veïns de tants amics.
I ella és morta amb una idea tota dissolta,
és una mòmia faraònica agònica de dols,
no té res a veure amb la llum, ni la màgia,
i es debat entre ensorrar els somnis, tu, jo,
mentre passa del perdó a la renúncia, bruta.
L’estupidesa és una postura caòtica,
res personal, has triat la mort, sola,
sola, entre sol i sol, tots dissolts,
mai morts, sempre a punt, sorgim.
Quan encara és massa d’hora,
mai no és massa tard, per néixer.
I la gàbia és un escull mort sense port,
entre les places, les platges, abans tot.
I sorgim, ara, un cop més, som el darrer,
el primer dels anhels, sense morts…
De consciència, sense pesims d’essència,
perquè anem canviant el món a cada pas,
a cada passa l’univers ens abraça. Ja nus.
Nus i vells, guarimrem l’estel,
damunt cranis fercits de mel,
freds com el màrmol i l’hivern,
com els cors tant morts en vida,
com els cossos que no estimen,
com els símbols que no s’estimben
a les cales senzilles de les illes lliures.
I el teu far és el meu camí, viva, viva,
la llum revolucinària i màgica em guia,
i és un desig sorgit del somni més íntim,
i és el marítim ram de mar del despertar.
Som nus, llum i raig, de far en far.
Ara que podem, encara,
entre dualitats blanques,
de llum senzilla, i viva,
viurem somnis blaus,
turqueses en essència,
mentre passa la lluna
i tu mai renúncies.
