El Congrés dels Diputats de Madrid ha iniciat la 14a legislatura amb una sessió constitutiva que ha començat amb mal peu, literalment. La diputada socialista Adriana Lastra, que participa en les negociacions que el seu partit està tenint amb Esquerra Republicana, s’ha torçat el turmell en baixar les escales de la cambra per votar la seva companya, Meritxell Batet, com a presidenta del Congrés. Batet ha obtingut el càrrec amb aquest dolor, i tothom es prergunta si el patiment que haurà de patir Pedro Sánchez serà similar, o bé la XIV Legislatura tornarà a ser breu.
Més coses que han començat malament ha estat la designació d’un parlamentari de VOX (ex PP) per ocupar un lloc en la Mesa d’aquesta cambra. El PSOE ha optat per deixar entrar l’extrema dreta a la Mesa i assegurar-se una vicepresidència primera. Ciutadans queda fora, amb una rebequeria inclosa d’Inés Arrimadas, que ahir es queixava que VOX no els cediria cap escó per ser-hi, i la Mesa ha quedat constituïda amb 6 diputats del PSOE i Podemos, 3 del PP i 1 de VOX. ERC i JxC han participat del cordó sanitari contra VOX mentre que la CUP ha optat pel vot simbòlic nul que ha reflexat la ja diputada Mireia Vehí amb una papreta que resava “amnistia i autodeterminació”.
Sorprèn que el grup que ja lidera obertament Inés Arrimadas hagi estat tan il·lús de creure que VOX els regalaria res en solidaritat trifachil. En política es vol a l’enemic mort, i a la competència desintegrada, cosa que Ciutadans va fer amb UPyD. L’espectacle ha estat tan grotesc, que hi ha hagut empentes i cops per veure quina de les dues formacions ocupava segons quina cadira. Ah, les cadires!
Els qui no han pogut ocupar les cadires que els haguessin correspost, com tampoc varen poder fer en la legislatura fugaç passada, han estat els diputats d’ERC i de JxC presos: Junqueras, Forn, Turull, Sánchez… la diputada d’ERC, Marta Rosique, els ha recordat des de la Mesa d’edat i sota la vigilància del nou Miguel de Unamuno socialista, Agustín Zamarrón, abans de començar la crida al vot a la resta de diputats de la cambra. A Rosique li tremolava una mica la veu en començar pronunciar els noms dels presos polítics, però els nervis no li han fet cap mala passada, malgrat ha estat renyada després per Zamarrón.
De moment, els partits independentistes es segueixen movent simbòlicament, però el PSOE ja ha hagut de rebaixar-se a negociar-hi si vol ser investit. Veurem què passa o si d’aquí a unes quantes setmanes ens trobem amb un altre final de legislatura abrupte. La inestabilitat també és això: cap president, ni a Espanya ni a Catalunya tampoc té garantits els quatre anys quan és escollit.
