Madrid i Olimpíades

No us podeu imaginar com xalo veient els fitxatges del Madrid. Ara resulta que ens volen espantar amb el Saviola. Em sembla que al final, al final, encara haurà estat una bona idea regalar-los la passada Lliga. S’ho han cregut. Un caduc Raúl es veu amb cor de continuar, fitxen el nostre tercer (o quart?) davanter, un portuguès i un alemany que encara s’han de donar a conèixer. El cas Saviola ja vaig dir que acabaria així. Ara potser sentiran menys pena per aquest pobre noiet aquell que el planyien. S’ha embutxacat fins a l’últim euro del Barça i se’n va lliure al Madrid. Carai quin pobret!
L’únic realment greu dels fitxatges del Madrid d’aquest estiu no és la seva categoria futbolística, que no ens ha d’espantar gens, sinó la barroeria en els preus. Pagar 30 milions d’euros per un central que no és internacional al seu país no és tan sols tornar a caure en errors com els que ja van cometre a l’hora de pagar per un Samuel o un Woodgate el que van pagar. Allò que ens hauria d’amoinar és que la repetició del que aquí considerem errors, allà no preocupa. I per què? Doncs perquè els madridistes tenen la sensació (i el convenciment) que mai arribaran a estar en una situació econòmicament perillosa. Sabeu quin rumor corria quan Madrid es presentava a les Olimpíades del 2012? Doncs que el Madrid no ha de patir per res. La casa és gran i l’operació del primer “pelotazo” amb la famosa “Esquina del Bernabéu” és un joc de nens. A la capital del Regne, el que de veritat els posava calents era tenir els Jocs Olímpics per vendre’s el Barnabéu i passar a jugar a un estadi olímpic! Jo ho sento però així se’m fa difícil que mai pugui donar suport a uns Jocs madrilenys…