Madrid-Barça, la bogeria i la destrucció del futbol

                 Es pot ser imparcial quan parles d’un corrupte que es vanta de fer política amb les mans netes? Es pot ser imparcial quan un partit fa bandera de la llibertat i prohibeix a molts dels seus conciutadans veure la televisió que han contemplat durant unes quantes dècades? Es pot ser imparcial quan un equip es dedica a aturar el joc de l’altre de la manera que sigui i després acusa els contraris d’antiesportius? Es pot ser imparcial quan un entrenador diu que alaba l’entrenador i l’equip contrari per a continuació denigrar-los? Es pot ser imparcial quan aquest mateix entrenador es dedica a denunciar la palla que veu a l’ull de l’entrenador i l’equip contrari i no veu la biga que té en el seu? Com un senyor equip com és el Madrid pot oblidar les copes i el prestigi que té i voler caure tan baix com ha caigut? No seria molt més senzill prescindir dels serveis d’un entrenador que no serveix ni per entrenar un equip de regional?
 
            No, no es pot ser imparcial davant tantes mentides com diu un entrenador impotent i tota una caverna mediàtica que per no saber, no saben si una pilota és rodona o quadrada. Es coneix la influència dels mitjans de comunicació per a crear opinió a una gran massa de persones no formades; se sap que existeix la possibilitat que es pugui fer creure que una pedra és un llimac a qualsevol persona desprevinguda; es té notícia que és més difícil sortir d’una secta que entrar-hi i també es compta amb la ceguesa que domina un pensament envaït per les vísceres, com sol ser una persona fanàtica d’un equip; però que tot un senyor equip caigui en el parany de posar-se a discutir com si es trobassin dos afeccionats a la terrassa d’un bar, això no ho hauria cregut mai.
 
            Una persona d’aquestes fanàtiques m’assegurava que era veritat que els jugadors del Barça havien fingit lesions i havien fet piscines. No vaig voler discutir amb ella, només li vaig dir que anàssim a veure el partit enregistrat i que analitzàssim cada jugada amb el vídeo, que això és el que farà la UEFA, sense necessitat d’ulleres. El partit del Bernabeu no és un partit per a discutir, és per mirar el vídeo i arribar a conclusions. D’acord que l’entrada de Pepe, que li va costar l’expulsió, és interpretada de diferents maneres segons el color del cristall dels que fan el veredicte, però entrades com aquesta han merescut targeta groga o targeta vermella a través de la història. D’acord que segurament fos estat suficient una targeta groga, però es mereixia una targeta vermella el cop de puny d’Adebayor que va quasi deixar KO un jugador del Barça, i es mereixia una targeta vermella la trepitjada que va fer totalment aposta el defensa Marcelo. Tots sabem que en aquesta situació s’hi troben cada dia els davanters amb el porter i mai no el solen trepitjar, però Marcelo va tenir temps fins i tot de mirar on posava el peu.
 
            Mal fet que un entrenador que se suposa que és bo i de primera es faci expulsar a base de les seves frases iròniques i amb doble sentit, mal fet que el porter Pinto del Barça pegàs un cop de puny a un contrari, encara que l’haguessin agafat del coll i ben expulsats tots dos, però després el recital ofert per l’entrenador i la denúncia d’un club de prestigi d’acusar de fer teatre als jugadors del Barça només serveix per pensar que ens trobam davant un submón de bojos i que es fa molt més mal que bé al futbol.
 
            Si analitzam el vídeo d’aquest partit comprovarem que només un equip, el Barça, es va dedicar a jugar a futbol, a crear, a tenir la pilota i a fer gols. L’altre, el Madrid, es va dedicar a destruir el joc amb tota casta de recursos que fregaven la violència. Si no basta el vídeo, ja que el seu entrenador, que deu ser cec, diu que mirant el vídeo es pot veure que ells feien un joc net, mirarem el comptador del temps que va tenir la pilota cada equip. El Barça la va tenir uns 67 minuts i el Madrid uns 28. Han de menester més proves aquells que tenen el problema que els arbres no els deixen veure el bosc o deu ser la gespa que era massa alta? És possible que una persona tan prepotent com aquest entrenador, que es considera i s’autoanomena el millor entrenador del món, hagi d’usar la tàctica de fer créixer la gespa i impedir que el contrari pugui jugar? Els seus defensors diuen que els seus equips ho han guanyat tot. És clar, perquè els jugadors tot sols eren capaços de fer-ho, perquè tenien la qualitat suficient per guanyar-ho tot. Qui sap que hagués passat si els jugadors del Madrid haguessin jugat així com saben i no així com els havia manat el seu entrenador, per exemple així com volia jugar Cristiano Ronaldo i li ho impedien? Mala peça tenen al teler a cal Madrid, entrenadors com aquest no afavoreixen l’esport, el destrueixen. Si volen continuar amb la ceguesa, que ho facin. Ells s’ho trobaran.