El president de França, Emmanuel Macron, ha assegurat recentment -en una clara al•lusió a Catalunya- que cal “respectar les constitucions”. Preguntat per UN eurodiputat del PSOE, en una intervenció del Parlament Europeu sobre “les regions que volen ser nous estats”, Macron ha admès que és “sensible a totes les expressions culturals” i ha afirmat que Europa “sempre” les ha reconegut. Amb tot, ha defensat també el “marc constitucional” en el qual es manifesten. La sobirania, ha dit el líder europeu, “s’expressa a nivell estatal”.
No hi ha dubte que el “macronisme”, que fa la sensació que vol liderar Europa (malgrat les seves febleses internes i els seus enfrontaments ideològics amb Alemanya) al meu entendre, representa més centralisme, més jacobinisme, més polítiques antisocials i molt més neobonapartisme – amb brots autoritaris molt subtils-. Em sembla molt malament el que proposa Emmanuel Macron, en el sentit que els estats han de cedir sobirania a Europa (una Europa que imposa als seus represntants i “tècnics” el que decideix arbitràriament una Comissió Europea, sense cap ñegitimitat democràtica, la qual hauria d’estar elegida per sufragi universal) però de cap manera a les “entitats inferiors” quan precisament un dels problems greus de la UE és el dèficit democràtic, la manca de transparència i la manca de democràcia directa.. Macrón oblida que cal recuperar l'autèntica Europa, l'Europa dels ciutadans, dels pobles i de la proximitat política. I per aquesta raó ens caldria una autèntica descolonització interna de la UE.
En síntesi, l’Europa macroniana no és més que la posada al dia d’un intent de l’Estat francès -neocentralitzador i ultrajacobí- de liderar Europa . Ara Macron s’amaga en el centrisme i el liberalisme amorf, per tal de fer veure que vol donar un pas endavant a favor de la integració europea. Però jo només li voldria demanar, pregunmtar a Emmanuel Macron: com a President de l’Estat francès , més enllà de la literatura política i la “grandeur francophone” si estaria disposar a cedir sobirania de debò per tal d’articular un autèntic exèrcit i una diplomàcia única europea. Estaria d’acord el Sr. Macron de cedir la “force de frappe nucleaire” a aquesta, tan necessaria exèrcit Europeu totalment professional i -punta de llança- d’una estructura político/diplomàtica/militar única europea, comandada des de Brussel•les ?
