No sé si en el dinar de la setmana passada, Rajoy, Valls i Mas hauran parlat de la Llei Macron. És un seriós intent de superar el corporativisme predominant a l’economia de França. La música de la llei és bona, caldria entrar en la lletra menuda, on no sempre el què es proposa serà positiu./
L’ús de l'article 49-3 de la Constitució per aprovar la llei Macron ha tensat l’ambient polític. El risc de fugues en el grup socialista va impulsar el Govern a utilitzar la via extraordinària. Però ha estat patètic veure els liberals d’UPM i de Sarkozy oposant-se a mesures que ells havien predicat i que mai van tenir les agalles d’aplicar. /
El ministre d'Economia, Emmanuel Macron va lamentar que els opositors de la seva llei fessin “una forma d'unió” de “els que no volen canviar el país, dels que prefereixen dir que tal com estem, ja anem bé”. I davant l’amenaça del líder de l’UMP, Christian Jacob, de presentar una moció de censura, que finalment Valls va superar, aquest el reptava: “Com es pot demanar confiança als francesos quan sou incapaços de triar entre la República i l'extrema dreta?” /
Segons el pròleg de la llei, aquesta pretén modernitzar l'economia francesa, establir una veritable igualtat d'oportunitats econòmiques, especialment per als joves, i crear més activitat per l'alliberament dels bloquejos, mitjançant la promoció de la inversió i l'expansió de l'ocupació. Aquesta modernització s'ha de dur a terme sense sortir del model social francès, i amb diàleg. La llei està construïda al voltant de tres eixos: alliberar, invertir, treballar./
Primer. Alliberar el potencial de creixement sense explotar i els colls d'ampolla identificats en sectors clau de l'economia. La prestació de serveis de transport d'autobusos es liberalitza a tot el país, per afavorir la mobilitat. Les concessions d'autopistes seran regulades per limitar els augments de taxes i crear les condicions favorables de la gestió de l'obra pública./
La competència es fomenta en el sector minorista i alhora es permet intervenir en àrees on hi ha una concentració oligopòlica de l’oferta que encareix els preus. Es promou la modernització de les professions regulades per llei per tal d'ampliar l'accés a aquestes professions, per oferir serveis més barats i professions obertes a d’altres perquè puguin desenvolupar interprofessionalitats. Garantir la lliure instal•lació dels qui tenen les qualificacions necessàries poden obrir el seu estudi o oficina on hi ha necessitats. La regulació de la tarifa haurà de reflectir millor els costos reals. /
Segon. Invertir en infraestructures, habitatge i sectors productius. Es promou l’esperit de risc i es promou l'atractiu inversor de França. Es facilita l'establiment de plans d'estalvi pels treballadors i per la participació d’aquests en l’empresa. Promou una gestió activa per donar suport a sectors estratègics de l'economia./ Aquesta llei també té com a objectiu desenvolupar l'habitatge amb mesures de simplificació burocràtica. I finalment, es promou la reforma dels procediments col•lectius per facilitar i garantir la continuïtat del negoci./
Tercer. Treballar amb més oportunitats com ara obrint la possibilitat que es permeti l’obertura dominical en àrees específiques per a les necessitats del turisme per al treball de temporada o esdeveniments especials. Es permet als alcaldes donar un major nombre d'excepcions obrint els diumenges fins a dotze per any. El treball dominical hauria de donar lloc a una compensació salarial definida per un acord sectorial, empresa, negoci, o territori. I es reforma el Jutjat de Treball, perquè sigui més simple, més ràpid, més predictible i eficient. Com he dit al començament, la música sona bé. Ara caldrà veure el detall de la lletra i sobretot si l’orquestra, l’Estat, l’acaba interpretant, o es queda en partitura al calaix. Els estats mediterranis i catòlics són especialistes en omplir molts papers de lleis i de reforma de lleis que acaben en no res, ja sigui perquè no s’acaben desenvolupant pels obstacles reiterats que hi posen els sectors contraris al canvi; ja sigui perquè la societat viu al marge de la llei./
MACEDÒNIA de fa 7 dies/
Dimecres. Assisteixo a una tertúlia on un metge de Primària alerta d’una suposada operació de degradació del servei públic, afavorint pressupostàriament encara més els hospitals en detriment dels CAPs; i fent plegar per avorriment o bulling els metges més dinàmics del servei i així afavorir que el deteriorament benefici els serveis privats. No sé què dir, em falten dades. Però si és cert, ja cal que espavilem./
Dijous. He estat a Olesa, com a President de la Fundació Irla presentant la biografia de Fèlix Figueras, escrita pel seu besnét. Fou alcalde republicà afusellat juntament amb tres regidors més i diversos membres d’ERC i de la CNT. Al sortir diverses persones grans se’m van adreçar emocionades perquè havia denunciat la quàdruple pena que havien sofert les famílies republicanes i que l’any 2015 encara no ha estat reparada: la pèrdua de la vida dels familiars, la incautació de tots els béns de la família, la incautació dels béns col•lectius (cooperatives, ateneus..) i finalment la marginació social, la por i el silenci que duren fins als nostres dies. I tot, perquè els hereus de Franco ni tan sols han rebut un judici moral, cas insòlit a Europa. I així ens va el país./
Divendres. Escolto Albert Rivera a Catalunya Ràdio. És brillant; i ara que es veu prop de tocar cuixa i del lideratge espanyol, es pot permetre aparcar l’obsessió més anticatalanista, que ja li ha donat tots els fruits que podia a Catalunya, i centrar-se en una imatge de reformista dins del règim. El veig cada cop més a prop del que va ser l’Operació Roca. Amb menys reformisme i amb un espanyolisme no tant subtil. Quines són les forces econòmiques que li donen suport? Les mateixes que a Roca?/
Publicat fa uns dies a Economia Digital
