Luther King humilia Borrell mig segle després de mort

No és estrany que els líders independentistes citin a Martin Luther King en els seus discursos per donar-li més èpica i per recordar que els drets civils que ell tant defensava ara estan en joc a Catalunya. Doncs bé, aquesta setmana ‘El Confidencial’ va voler treure suc unionista al tema i va preguntar sobre la indepdendència al director de l’institut de recerca sobre la figura de l’activista afroamericà. I segons ell, l’expert va dir que King no hauria donat suport a la independència i que li semblava “hipòcrita” que l’independentisme l’utilitzés. El ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, no va trigar gens a celebrar-ho a les xarxes. Però… ai las! Resulta que avui el director del centre de recerca ha desmentit el contingut de l’entrevista i ha afirmat estar “trasbalsat” per la “distorsió” que ha patit. Clayborne Carson ha dit que qualsevol moviment de “resistència no violenta” és admirable en referència a l’independentisme. I també ha deixat clar que ell no es dedica a elucubrar què hauria dit Martin Luther King d’un tema del qual mai va dir res. Amb tot, s’ha mostrat “escèptic” de posar en una mateixa balança “l’opressió” contra els catalans i la dels afroamericans. En resum: aquesta polèmica de baixa estofa s’ha acabat saldant amb un nou ridícul de Borrell, que no se sap si és l’actual ministre d’Exteriors i punt o bé té la missió de dissuadir el diàleg, o bé de guanyar algun premi a l’unionista de l’any. En qualsevol cas, tot un agitador de xarxes socials, un provocador que té una actitud impròpia d’un membre d’un govern. Però potser sí que les seves provocacions constants són pròpies d’un cap de la diplomàcia espanyola, amb el precedent de Margallo. És que el càrrec els fa notar el pes de la història? Els fa sentir hereus d’un imperi ara ja imaginari? O bé és que volen evitar que aquest pes de la història els destrossi si queden com aquells que no van poder evitar suports internacionals a Catalunya?