Ja fa unes hores que el partit Crida per la Terra ha abandonat la coalició formada amb Reagrupament. Amb sap força greu i amb dol, que hagi succeït, degut que al full de ruta consensuat, és protegia i reforçava la presencia i benestar del grup de persones, les quals ells en personifiquen com a partit. La meva opinió – no del partit -, és que s’han cregut totes i cadascuna de les manipulades, partidistes i sectàries enquestes, orquestrades pels diferents mitjans de comunicació. És veritat que primer se’ls va oferir la posició numero deu en la seva comarca, que no ho varen acceptar. Però, desprès i tot per el benefici mutu, és va oferir el segon o tercer lloc, que tampoc – lamentablement – van acceptar. I s’han anat, i com he dit amb sap molt de greu. No com el possible fet que podrien pensar alguns, com una traïció – cada un és plenament lliure de fer o desfer – a la coalició, sinó, l’ús i poc pes real, que els hi auguro a curt i llarg plaç.
Ara iniciaran els contactes amb els companys de Solidaritat, que justament ahir varen consensuar la seva col·laboració amb el Psan, que aprofito aquestes línies per felicitar-los per aquest fet. Però, quasi a la mateixa hora s’esta organitzant, la trobada de simpatitzants i militants, tant per part de Solidaritat i Reagrupament, per aconseguir l’anhelada unitat. Ja he dit força vegades, que l’unitat ha de ser entre els catalans i no pas dels partits, ja que l’aparició de noves forces parlamentaries ha esdevingut el millor pas en democràcia, i molt més desprès de la multitudinària manifestació del passat 10-J, on un milió i mig de catalans, de diverses conrades del nostre país i divergències polítiques, va demanar de forma cívica i pacifica, l’autodeterminació del seu poble – nació -, on el crit d’independència va ser el més bramat.
Si les dues coalicions finalment anem plegades, haure de dir en veu alta la meva enhorabona, però sinó fos aixi, també ho diria, ja que haurà estat el desig dels catalans i catalanes que formen el gruix d’aquestes formacions. A Reagrupament seguirem treballant com des de l’inici, per l’unitat amb els nostres companys del Bloc i del SI, i fer que al 28-N, l’unic guanyador en sigui Catalunya, aconseguint ambdues formacions fer forat al Parlament, i la gent vegi i constati com al llarg dels propers quatre anys treballem i defensem el país. I això, serà la millor victòria de l’unitat de tots els catalans.
