Com un mirall, quasi en paral·lel a les bullangues d’Anglaterra que qualificàvem com a protagonitzades per lumpenconsumidors, vivíem a Lloret unes altres bullangues participades per persones generacionalment i social pròximes a les primeres. Vam haver d’abordar alguns incidents similars als darrers vuit anys tant a Lloret com a Salou. I curiosament, una part dels operadors turístics, aquells pocs que basen el seu negoci en l’abús de l’oci nocturn de batalla, van blasmar als que denunciàrem la insostenibilitat social, econòmica i identitària d’aquest tipus de turisme. Per això, s’aplicaren polítiques de persecució de webs instigadores i de mà dura contra d’incivisme. Ara bé, sense els ajuntaments decidits a imposar la llei, peti qui peti, no hi haurà res a fer.
Mentrestant, però, cal continuar treballant pel canvi de model al turisme sostenible basat en la singularitat que dóna posar en valor el nostre patrimoni material i immaterial. La inversió en nombrosos centres d’interpretació, l’inici de noves rutes i el suport al turisme actiu en són els primers passos.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2011/08/22/lumpenturisme/509768.html
