És a punt de començar una setmana amb el primer ple del nou Parlament Europeu com a principal al·licient. Una manifestació independentista, tres eurodiputats que no podran prendre possessió en principi, i la possible reactivació de l’euroordre contra Puigdemont en cas que es desplaci a Estrasburg podrien animar la setmana. El PP ja ho ha demanat, en un nou intent de manipular el Suprem i d’usar una eina comunitària com si fos un jugador d’handbol: ara el poso, ara el trec segons m’interessa. Molts pensen que una detenció a França seria fulminant per l’expresident, com no ho va ser a Alemanya. Estrasburg és, literalment, l’últim poble de França abans de la frontera amb el país germànic. Deu minuts en cotxe i el pla que apuntava Casado ja es dinamitaria. És patètic que s’hagi de pensar en aquests termes, i que no només es privi a tres electes de representar els prop de dos milions de persones que els han votat, sinó que fins i tot s’aprofiti l’avinentesa per intentar detenir a un d’ells. La tercera euroordre és qüestió de temps, i tothom preveia que s’engegaria quan es tingui la sentència condemnatòria als presos polítics, perquè tingui més força. Ara bé: seran capaços d’activar-la a corre-cuita? I de desactivar-la si Puigdemont al final no trepitja sòl francès? De moment el líder de JxCat ha viatjat a molts països, però al país gal. És ben sabedor del risc.