A l’inici del moviment 15-M a traves del meu Twitter, un dels indignats amb va assegurar-hi que tot era una lluita de classes- vell costumisme del comunisme. A dia d’avui les lluites de classes son inexistents, s’han reconvertit en lluita de ètnies. Ara la posició socio-economica es irrellevant, però si que en te el lloc d’origen del individuu que hi crea aquestes diferencies.
No es el mateix un obrer nacional que un de nouvingut, ja que les divergències socials d’origen son diferents. Es per aixo que sense caure’n en temes racials o xenòfobs, cal exposar-hi el nou marc d’actuació. Així, podem dir que aquell Tweet esta completament fora de situació real i caldria refundar-hi aquell vell ideal.
S’hauria de poder canalitzar-hi l’esperit d’aquest moviment en una associació o partit polític, per acabar-hi de donar la forma adequada. O que els seus integrants es predisposin a entrar-hi a diverses associacions o partits ja creats, per fer política i treballar-hi per la democràcia real que hi demanen des de dins per refundar-la.- Encara que el moviment es clarament anticatalanista i ja en tenim prou associacions pro espanyolistes o partits.
Així, que una posició transversal catalanista i demòcrata de debò, es la solució pel moviment 15-M de Barcelona. A més, cal fer-hi la pro ètica política, ja que aquesta nova ètica ha de créixer de la societat, per emmarcar-se’n desprès a les bases o cúpules dels partits.
Ara hem d’esperar que el moviment i les properes manifestacions previstes, inclòs la independentista del proper 9-J serveixin d’alguna cosa, ja que no caldria ni moure’s de casa si se la carreguen uns altres, que poc hi tenen a veure amb el que hi vas a defensar, com es el cas de 500 famílies hagin presentat un recurs en contra el català a les escoles envers l’educació bilingüe a Catalunya. Una mesura que la immensa majoria n’esta a favor de deixar-ho com esta actualment. – Amb la Alícia Sànchez Camacho al capdavant i de la Convivència Cívica.
Això, es el pensament totalitari espanyol que deixa que canviïn la vida de milions uns quants, mentre que el català deixa que canvii la vida de milions, per la millora del seu país per la via de la independència com a nació.
