- Publicitat -
Els conflictes nacionals no són arguments exclusius del cinema, si bé és en aquest mitjà on obtenen més ressò. Pensem en Michael Collins, Braveheart o En el nom del pare. El còmic fent un pas endavant en el procés de consolidació de la seva maduresa artística, assoleix una fita important en una novel·la gràfica que tracta justament un tema nacional a través de la biografia d’un controvertit personatge històric: Louis Riel del canadenc Chester Brown.
Louis Riel va néixer a l’assentament de Red River (en l’actualitat Winnipeg, a la província de Manitoba) i formava part de la comunitat Métis (tenien sang francesa i índia). Aquesta comunitat tenia un profund arrelament a la terra, probablement heretat de l’esperit dels pioners i de les concepcions tradicionals de reciprocitat amb la terra de les tribus índies, conegudes a l’actual Canadà com a "Primeres Civilitzacions". Bona part dels Métis solament parlaven francès malgrat que l’anglès fos la llengua oficial, i per tant dominant, del jove estat canadenc. A la segona meitat del S. XIX tant els EUA com Canadà frisaven per ampliar les respectives fronteres seguint la cursa imperialista que tenia lloc a Europa. L’assentament de Red River encara no havia estat annexionat al Canadà, però el govern canadenc planejava fer-ho. Tot i que els Métis no rebutjaven necessàriament l’annexió al Canadà, tenien ben clar que si es duia a terme, la condició indispensable era mantenir els seus drets: la propietat de les seves terres i tenir dret a les millor terres per a la ramaderia.
El govern canadenc de l’època estava format per homes posseïts per l’esperit del capitalisme del s.XIX i depenien de la corona britànica. La consideració social que els Métis tenien per part del govern no era massa diferent de la de la resta de tribus índies. Aquestes havien començat a ser relegades a reserves, on els indis tenien seriosos problemes per sobreviure. Forçats a deixar de caçar, la seva tradicional font d’aliments, hagueren d’aprendre a conrear, fet que els venia completament de nou. En definitiva, els Métis pel govern canadenc eren poc més que uns molestos salvatges, un problema enquistat que s’havia de resoldre com fos.
La novel·la gràfica ens explica les actuacions que es dugueren a terme per part del govern per aconseguir l’annexió i la resistència que hi oposaren els Métis encapçalats per Louis Riel. Aquest parlava anglès i francès i havia estudiat en un seminari de Montréal. Acabà esdevenint l’enemic públic número u del govern canadenc de l’època i encara avui desperta passions oposades al Canadà. Al lector català, malgrat les distàncies cronològiques i geogràfiques, molts fets li resultaran familiars, perquè la mentida, els menyspreu i els interessos econòmics no tenen fronteres ni data de caducitat.
Publicitat
