L’ou de la serp. Herrera rere la hibernació

Fins ara havia fet el possible per escriure sense emprar epítets de mal gust o que poguessin donar la impressió de manca de recursos dialèctic. La desqualificació  davant la manca d’argumentari. Però llegint l’article d’en Carlos Herrera penso que, perquè aquest fulano ho entengui, cal  baixar al seu nivell.
He llegit l’article, http://www.carlosherrera.com/web/index_new.asp?Tipo=AR&IdMedio=9&IdPadre=1629,
(a diferència d’aquest personatge poso  l’origen per que el lector opini) i he de dir, d’entrada, que quina pena d’espai malbaratat.  Jo no sé si l’Alfred Bosch el denunciarà o no, jo no ho faria, davant l’estupidesa la millor política és el menyspreu, però a mi m’ha deixat clar qüestions que al  llarg del temps s’anaven fent  cada cop més  evident i que aquest impresentable no fa més que  confirmar.
Així, durant un cert període, imagino que per la mala consciència dels quaranta anys anteriors, fins i tot  col·laboradors directes del dictador  venien a dir que ells sempre   havien comprès el fet diferencial. Mercès  a aquesta mala consciència, vam poder recuperar  el català per a l’ensenyament i obtenir engrunes de capacitat legislativa, dins d’un ordre, òbviament.
Però tot aquest  aparellatge  no deixava de ser   una resposta biològica. Igual que  rèptils i insectes,  estaven hibernant a l’espera de millors condicions per desplegar els seus colors, la seva cara real, no la impostada.
Si el que afirma  aquesta pelleringa intel·lectual fos veritat, és a dir, que l’Alfred forma part de l’entrament d’ETA, en aquest moment ja tindríem els demòcrates de tota la vida ( abans orgànics i avui inorgànics) amb una denúncia  per dur  el nostre parlamentari davant el Tribunal d’Ordre Públic, vull dir l’Audiència Nacional. Com que això simplement és una injúria, es conformen amb l’insult, la desqualificació, és a dir, el seu tarannà de sempre.
Jo els entenc, no penseu que no. Suposaven que després de 40 anys de franquisme, amb una immigració que anava a parar a un país  ocupat, sense poder defensar la llengua pròpia, aquesta immigració faria la tasca d’anorreament de  la identitat catalana que ni Felip IV ( Felip V per als espanyols) havia aconseguit. Però clar, ara es troben que Pérez, González  i Rodríguez, militem activament en defensa del nostre país, i reclamant la seva llibertat plena. Mentre algun Jorge Moragas  defensa la espanyolitat de Catalunya,  un Nespereira pot lluitar per la seva independència. I clar això, se’ls escapa.
I repeteixo. Els entenc. Una visió del món basada en tots moros o tots cristians, ja ho té això. Quina dèria tenim de parlar diferent, si en espanyol tothom s’entén.  Aquest miserable no sap el que és no poder parlar la llengua de la teva mare al teu propi país, o que et mirem de gairell per parlar l’idioma dels llogarrets.
No  sabria dir si és una incapacitat del tonto que va escriure l’article o és simplement un fet genètic. Vaja, que no cal que ho mamin, el porten a l’ADN. Com porten a l’ADN  una essència hispànica que  arranca d’Atapuerca. Llàstima que  aquests antics espanyols, en alguns casos  fossin fins   caníbals, que això no fa gaire bonic.
Ja sé que pensa que, tol tres diputats són pecata minuta. Si es parés a plantejar que el mes espanyolista de Unió, Duran i Lleida, està sent qüestionat per Vila d’Abadal, que encapçala la iniciativa Municipis per la Independència, o que els darrers  enquestes ja igualen els que volen la independència i el que no, potser seria més destralers, però si més no, des del respecte.
Ja sé que els orígens intel·lectuals d’aquest cuc estan més   en Gabriel i Galan i el seu  complex d’Edip, i  en el Ramiro de Maeztu  de la crida per al retorn del senyors, que no en  Leopoldo Alas. Amb tot,  li passo un text, molt curt, i en espanyol, per si malgrat   tot i els anys a Barcelona té problemes de comprensió del català:
“No veo la manera de matar las tendencias tristísimas de cierta parte inteligente de la juventud catalana.- Lo que sí veo claro, es que las medidas coercitivas serán contraproducentes.- Y el injusto desprecio y los insultos, contraproducentes… y de mal gusto.”
“Con Dios”·, que dirien els castissos.