Dos de cada tres conflictes internacionals tenen com a origen aspiracions identitàries o demandes d’autogovern més gran. Una altra gran part són conseqüència de l’oposició a un determinat Govern o sistema polític, econòmic, social o ideològic d’un estat, segons conclou l’anuari ‘Alerta 2009! Informe sobre conflictes, drets humans i construcció de pau’ de l’Escola de Cultura de Pau, realitzat amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.
Aquestes dades, presentades per en Vicenç Fisas la setmana passada a Barcelona i durant aquesta setmana a Colòmbia, donen mostra de la importància que tenen els factors etnopolítics en els conflictes actuals, i quin hauria de ser l’enfocament prioritari de la Cooperació Catalana en les seves polítiques de construcció de pau.
Aquest estudi comptabilitza 31 conflictes armats el 2008, 30 dels quals seguien actius quan va acabar l’any i la majoria es van concentrar a l’Àsia (14) i Àfrica (9), i la resta es van repartir entre Europa (4), l’Orient Mitjà (3) i Amèrica (1). En tots els casos, l’Estat n’és part contendent i la majoria van ser de caràcter intern però internacionalitzats.
L’any passat es van produir 80 escenaris de tensió, una vegada més concentrats a Àfrica (27) i l’Àsia (25), tot i que en aquest cas la majoria van tenir caràcter intern. El principal factor desencadenant d’aquestes situacions va ser l’oposició política al govern.
Pel que fa als processos de pau iniciats, 58 dels 70 que es van iniciar van obrir diàlegs o negociacions formals de pau tot i que es van presentar moltes dificultats per avançar en les negociacions, arribant a la dada que el 40% dels casos va resultar fallit. Així, l’informe apunta que la ‘temperatura de la pau’ “contínua baixant des de fa cinc anys”.
L’informe alerta que durant el 2008 es va reafirmar l’escalada de despesa i producció militar que ha arribat a “nivells superiors a la Guerra Freda” i ha esperat veure quins efectes pot tenir la crisi econòmica en aquest sector, que segueix encapçalat per Estat Units.
L’anuari acusa aquest país com “el principal portaveu del discurs de l’amenaça per a la pau i la seguretat dels programes nuclears de Corea i l’Iran” i en critica la utilització de l’expressió ‘lluita contra el terrorisme internacional’ per justificar l’ús de la tortura, la repressió i la promulgació de lleis que retallen les llibertats individuals.
D’altra banda, afegeix que cap estat del món ha assolit la plena igualtat de gènere i que aproximadament el 80% dels conflictes armats -en què hi havia dades sobre equitat- es van produir a països en els quals hi ha moltes desigualtats entre homes i dones.
El mateix informe identifica deu oportunitats de pau per a l’any 2009, incloent les iniciatives de pau a Colòmbia, els processos de pau a Xipre, Burundi i la República Centreafricana, el procés de construcció de pau postbèl·lica al Nepal, la implementació del Codi de Conducta vinculant de la Unió Europea sobre la venda d’armes, l’apropament internacional a Síria, l’anunci de tancament del centre de detenció de Guantánamo, la resolució 1820 del Consell de Seguretat de l’ONU sobre violència sexual, així com el compromís internacional amb la reducció de la violència armada.
Davant d’aquest panorama divers i complex, ple de grisos i de matisos fa enrogir de vergonya els anàlisis simplistes de l’aliança de civilitzacions de Zapatero que redueix les raons dels conflictes armats a meres caricatures de la realitat, de fàcil comprensió i ràpida digestió. Un plantejament optimista que compta amb la inestimable col·laboració de la Ministra optimista que des del Castell de Montjuïc ens explicarà com es fan les missions de pau de l’Exèrcit espanyol amb el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona.
