Els humans a través de tota la història sembla que haurien d’haver après, a corregir vicis i defectes que s’han fet sempiterns, però no veiem que tinguin propòsit d’esmena per fer la nostra convivència una mica més passable.
L’odi, malbaratar la pau i les mentides han sigut sempre presents i seguiran per molts segles que passin.
Però, quedem astorats veient persones amb estudis i suposadament educades, com parlen de la pau i no la practiquen, com vomiten odis que traspuen dins les seves entranyes mentre que en altres ocasions es presenten com persones dòcils com anyells, i com diuen més mentides que un diari.
L'ODI
En els anys que portem de democràcia hem escoltat durant les campanyes electorals frases i paraules estúpides, demagogues, grandiloqüents i algunes de ben trobades, però basar una campanya electoral en l’odi, demostra una mancança de bons sentiments envers al gènere humà, perquè part del col·lectiu humà no pensa el mateix.
El diccionari defineix la paraula odi com: “sentiment profund de malvolença”, i això d’odiar i desitjar mal algú és de persona roïna, mesquina, menyspreable, amb escassetat de tota qualitat moral i sense cap mena de dignitat.
Doncs, aquesta persona roïna, mesquina i menyspreable és la líder de Podemos a Catalunya, Gemma Ubasart, ja que aquest diari on escrivim els que volem el millor per a Catalunya, ens diu que fa un parell de dies afirmava que el seu partit plantejarà una campanya electoral basada en l'odi contra Artur Mas.
Diu que en el míting que va celebrar el de la “coeta” al Vall d’Hebron el passat desembre van veure l'odi que desperta la seva persona, i aquest odi contra Mas és el que faran servir contra ell en la campanya.
A la seva pàgina web es pot llegir: que és doctora i llicenciada en Ciència Política per la UAB; haver assolit també l'Internacional Diploma in Critical Criminology expedit per 8 universitats europees i nordamericanes. Haver realitzat estades de recerca a la London School of Economic and Political Science (Gran Bretanya), a la Università di Padova (Itàlia), a la University of Ottawa (Canadà), a Science Po-París (França) i a l'Insituto de Altos Estudios Nacionales (Equador).
Particularment, me’n ric de tots aquests títols i reconeixements. Per a mi no valen res en una persona que fa exaltació de l’odi i que diu que el predicarà durant la campanya electoral, només pel sol fet de fer fora algú elegit democràticament i voler manar ella en el seu lloc.
Per sort, un ja té certa edat i no veuré mai aquesta dona plena d'odi com a presidenta de Catalunya, però si un dia arribés el cas, em cauria la cara de vergonya de tenir una persona amb aquest sentiment d’odi, com a presidenta del meu país. Em pensava que només hi havia gent plena d’odi i que se li regirava la bilis contra els catalans fora de Catalunya, però renoi!, aquí a casa nostra entre uns quants personatges de Podemos, INC-V i Guanyem, déu n’hi do!, com fan anar l’odi i la malvolença.
Nena, encara que siguis doctora, professora i tinguis títols a vessar et demano més humilitat i menys odi cap a qualsevol persona. Et deixo un bon consell que no és meu però sí d’un personatge, que no predicava l’odi quan parlava ans tot el contrari. Perquè vegis que els polítics també poden ignorar l’odi sense fer-ne esment:
“No deixis que es mori el sol sense que hagin mort els teus rancors”
Mahatma Gandhi (1869-1948) Polític i pensador indi.
LA PAU
Durant la nostra existència a dins la política veiem i vivim fets estranys. És normal que algunes persones, malgrat la seva experiència, a mesura que avancen en edat perdin la noció de què és correcte i el que no ho és.
L’Arcadi Oliveres personatge com cal i amb molts reconeixements a tot arreu, no entenc com pot associar-se amb gent com Podemos.
Als anys 70 lluitava per l’autogovern català i participà en l'Assemblea de Catalunya; tots sabem de la seva militància a Pax Christi, organització internacional catòlica, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles; militant de Justícia i Pau, entitat cristiana dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, i de la qual fou nomenat president, el desembre del 2001, després de la mort de Joan Gomis.
Sense desmerèixer totes les participacions i activitats a favor de la pau, em costa creure la seva aliança amb Podemos, INC-V i Guanyem, de cara a les eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona i a les eleccions del 27-S, i preguntaria a l’Arcadi Oliveres com un home que sempre ha treballat per la pau, pot anar de bracet amb la Gemma Usabart que predica l’odi i està d’acord amb el “tele-predicador de la tele”, que és contrari a l’autogovern de Catalunya, que és pel que l’Arcadi lluitava als anys 70.
¿Creu l’Arcadi que “procés constituent” anant junt amb Podemos, INC. i Guanyem, podrà desenvolupar el seu ideari amb gent que basa campanyes electorals posant l’odi com a principal objectiu?
¿Creu l’Arcadi que pot entendre’s amb “el coeta”, que ha declarat diverses vegades: “no estic d’acord que Catalunya se’n vagi d’Espanya”, declaració contrària al que pensa ell?
El que deia més amunt, l’Arcadi Oliveres ha perdut la noció de què és políticament correcte o fa un malbaratament de la pau.
Pau i malvolença no poden anar de bracet.
Pau i odi són antagònics
Arcadi, amb una aliança com aquesta a la qual has volgut participar, no crec que puguis complir el consell d’un gran filòsof:
“En el fons del cor és on cal construir la pau i la pau del cor és el paradís dels homes”
Plató (427 aC-347 aC)
MENTIDES
I tu, Teresa Forcades què fas en una formació com aquesta? En la teva pàgina web oficial teva comences desitjant: Pau i bé, per a tots nosaltres. Penses que aquestes bones intencions teves s’adiuen amb l’odi, la demagògia i les mentides de Podemos i la malvolença d’Iniciativa-Verds?
La Teresa, metgessa, teòloga i monja benedictina participa en el “procés constituent” amb uns principis totalment independentistes. La
seva biografia diu que a quinze anys s’acostà a l’església catòlica després de llegir els Evangelis. Els devia llegir a corre-cuita, ja que allí parla d’estimar al pròxim i inclús a l’enemic, però no pas d’odiar-los.
També reprodueix en la pàgina web, paraules de Sant Benet: “siguem sempre conscients de la presència de Déu a la nostra vida” (regla de St. Benet, capítol 7, primer graó de la humilitat). No veig, pel seu comportament en la vida pública i als mitjans (entrevistes, conferències, compareixences a televisions, formant partits polítics, presentant-se a unes eleccions amb una gent impresentable) la humilitat de què parla el seu fundador St. Benet, per enlloc.
Es va donar a conèixer a través d’uns vídeos penjats a Internet criticant les farmacèutiques amb el negoci de les vacunes, i des de llavors allà on va és rebuda amb aplaudiments com una estrella mediàtica. És molt lliure de fer el que vulgui amb la seva vida, però que no vingui després parlant-nos de graons d'humilitat de què parla la regla del fundador de la seva orde.
També ha tingut paraules d’exaltació cap a Hugo Chávez (deu ser influència del tele-predicador de “la coeta”). Així mateix ha enganyat (les monges també diuen mentides) quan va dir que començava junt amb Arcadi Oliveres el “procés constituent”, però que mai arribaria a ser un partit polític. (Diuen que quan aconseguim la independència ho deixaran córrer, ja que no es presentaran a cap més contesa electoral). Davant tanta mentida perquè els hem de creure?
Doncs bé, en una entrevista a Catalunya Ràdio en contestar a la pregunta de si aniria com a diputada al Parlament de Catalunya va dir: “descarto ser diputada del parlament si és incompatible amb ser monja, però si no ho és, no ho descartaria”. En què quedem? Si “procés constituent” no es converteix en partit polític, és impossible concórrer a unes eleccions i la Forcades no pot arribar a ser diputada.
A l’entrevista de la ràdio segueix contestant:
“si seguint essent monja puc asseure’m en un escó del parlament català, dependrà de la comunitat a què pertanyo i d’instàncies superiors. Només Déu sap si seré diputada”
Perdona Teresa, però aquesta mania de ficar Déu en molts assumptes de la nostra vida, és prendre el nom de Déu en va i això és una de tantes prohibicions de la religió a la qual pertanys i que hauries de posar en pràctica i no fer el contrari. Mentida sobre mentida.
Esperar la decisió de Déu per a ser diputada, és com aquells que resen a Déu perquè guanyi el seu equip o els hi toqui la loteria. Això no és pregària sinó estupidesa
Déu, en tot cas que existeixi, no crec que es preocupi massa per si una monja arriba a diputada o no.
Bé, una monja entabanadora com la seva companya de Guanyem, Ada Colau, que han fet una aliança per lluitar per l'Ajuntament de Barcelona, i que quan va aconseguir mig guanyar la seva lluita pels desnonaments, en preguntar-li si la seva associació dedicada només a temes socials arribaria a ser un partit polític, va dir que de cap de les maneres entraria a la política. Ja ho veieu! Aquí menteix tot Déu; a part de la gent civil, també la gent d’església, els ateus i “tutti quanti”.
El decantament cap a polítiques alternatives pot ser que sigui un bon camí, però veient els companys de viatge que ha triat, donaria a la monja Forcades l’últim consell d’aquest article:
“És millor tornar-se’n enrere que perdre’s pel camí”
Proverbi xinès
