“L’objectiu és revalidar el títol mundial”

Entrevista a Christian Roldan, seleccionador català de futbol sala femení
 
Com afronteu el Mundial?
Amb il·lusió i molta responsabilitat. Ser a un Mundial és un somni que completa les nostres carreres esportives i som conscients del que representem i la responsabilitat que recau en nosaltres.
L’objectiu és revalidar el títol?
Sí, no tenim cap altre objectiu que el de tornar amb el títol, tot i que sabem que no serà fàcil per molts factors: equips sorpresa, adaptació a la calor, llarga convivència, el potencial de la selecció colombiana (únic equip amb competició professional), etc.
Sentiu una pressió afegida pel fet de ser les actuals campiones?
Sentim el pes de la responsabilitat, tots les mirades estan centrades en nosaltres, és una pressió que acceptem i intentarem convertir en motivació.
Quin pot ser el rival més complicat a la fase de grups?
A la fase de grups començarem jugant amb Itàlia. En principi pot ser un bon debut, per ser europees i compartir un joc més semblant al nostre. S'han renovat molt respecte als últims Europeus i Mundial, i el seu rendiment avui per avui és una incògnita, tot i que es preveu una millora. Al segon partit jugarem contra Veneçuela, el que crec que serà el rival més dur perquè representa el joc sud-americà tant diferent al nostre. Porten una gran preparació i el seguiment que els hem fet ha permès veure un equip que vol estar entre les millors. I per últim, l’Uruguai, a priori el rival més dèbil, però que pot ser decisiu per a la classificació a la següent fase.
És Colòmbia el gran rival a evitar en aquest campionat?
Sí, per això és tan important quedar primeres de grup i evitar així a Colòmbia, que sens dubte és la selecció més potent perquè té un campionat professional únic en el món. Juguen com a amfitriones i recordo que al Mundial del 2008 van ser l'únic equip a qui no vam poder guanyar.
Què representa per vosaltres tenir la possibilitat de representar Catalunya internacionalment?
És un orgull immens. Poder competir sota la nostra bandera i escoltar el nostre himne ho és tot com a esportista català.
Al futbol sala ja fa anys que Catalunya competeix internacionalment, però encara hi ha gent que se sorprengui de trobar-vos a un campionat?
A l'exterior costa d'entendre, ens pregunten a on està Catalunya o perquè no competim com a Espanya. Nosaltres expliquem sentiments, realitat política actual i el que és més important per a nosaltres, la situació del nostre esport que és el que ens fa poder competir internacionalment.
La gent us pregunta pel moment polític que està vivint Catalunya? Què en pensen?
Sens dubte, se solidaritzen amb nosaltres, entenen perfectament les diferències històriques i les dificultats actuals i per suposat, no entenen que se'ns pugui negar el dret a decidir democràticament. Els apassiona la forma pacífica en la que els catalans estem portant el procés, valoren les expressions de catalanitat que hem mostrat en les últimes dues Diades Nacionals i les manifestacions que estem realitzant a tot el món.
Què us està sorprenent més de Barrancabermeja?
La calidesa de la gent, estan totalment bolcats amb el campionat i a nosaltres ens tracten amb devoció. Constantment ens demanen fotos, autògrafs, entrevistes… És increïble veure com hi ha llocs on es valora l'esport femení d'aquesta manera.
Alguna cosa més que vulgueu destacar?
El més important, el valor de la dona a l'esport. Ara a Barrancabermeja estem veient que és possible situar en el lloc que mereix la dona en l'esport, sigui l'esport que sigui. Potser hauríem de prendre nota i valorar-ho més enllà de la poca repercussió que habitualment s’hi dóna.