La portada d'El Periodico de Catalunya del dia 15 és una obra mestra del periodisme que es fa avui en determinats llocs, que d’ací a poc de temps s’estudiarà a les facultats de tot arreu: una fotografia a mitja plana del debat entre Rajoy i Sánchez que podria estar justificada per la centralitat que li dona el diari a la política espanyola i a sota, a 5 columnes i gran tipografia, com si es tractara del peu de foto, un titular digne de la premsa més militant i esquerranista: “Els esculls de la nova legislatura catalana. La privatizació de l'aigua impideix baixar el rebut”.
S’ha convertit de sobte El Periódico en el portaveu de les classes populars catalanes i ha assumit una reivindicació de la CUP des de fa anys? Ha canviat l’accionariat fins el moment en mans del Grupo Z i Planeta i ara és propietat de la Cooperativa Coop57 o de Triodos posem per cas? Està ara El Periodico” en contra de les privatitzacions dels serveis bàsics? O tal vegada amaga alguna segona intenció.
Els dubtes s’han evaporat tot d’una quan en diverses tertúlies televisives i radiofòniques d’avui dia 16, el tema ha tornat a aparèixer com un veritable escull a la negociació entre Junts pel Sí i la CUP. Just quan les negociacions per a prosseguir el procés independentista semblen desencallar-se i des dels espais de la CUP i JxS apareixen més i més veus a favor d’un acord, tenim portades com aquesta i tertulians de llocs fixes fent veure les maldats de les privatitzacions. Moltes gràcies per la solidaritat, però ens ensumem algun desig inconfessable.
Manuel Castell fa temps que va qüestionar que els mitjans de comunicació ja no eren el quart poder (per allò de poder controlar els altres tres: executiu, legislatiu i judicial), sinó que més aviat ara són encara més importants perquè s’han convertit en els espais on es construeix el mateix poder. Mira per on la notícia de portada d'El Periodico i la resta de tertulians i mitjans que s’han apuntat ho confirmen a bastament i converteixen aquesta teoria en tota una tesi confirmada i contrastada: “Agafem una de les tesis de la CUP, la descontextualitzem i fem que es torne en contra dels seus objectius globals, que no són altres sinó assolir la independència per a poder canviar-ho tot”. I de pas posen pals a les rodes del procés que és allò que els interessa. Molt hàbils però no crec que n'hi haja prou.
Cal prendre'n bona nota per a quan ja estiga constituït el nou Govern a Catalunya (si arriba a estar-ho) i calgui aplicar el pla de xoc contra la pobresa i la desconnexió amb l’Estat espanyol: sabem que podrem recórrer a les pàgines d'El Periódico perquè es faça ressò de les polítiques anticapitalistes i socialistes. I de pas una crida a la militància independentista perquè estiguem vigilants, ja que de subtileses d’aquesta mena n'hi ha tots els dies.
Antoni Infante. Poble Lliure
