Avui al matí he anat a Ponent a veure les consultes d’Agramunt, Butsènit, Montgai, Bellpuig i Vilanova de Bellpuig. Crec que una de les coses que ha aconseguit el moviment de les consultes és aproximar els diversos sectors de l’independentisme. A llimar unes diferències que, en els últims anys, s’havien anat eixamplant, i que molts creien que havien arribat a un punt de no retorn. Semblava que era impossible qualsevol reconciliació.
Sovint, a les conferències que faig pel territori, explico que els independentistes hauríem d’evitar esgarrepar-nos els uns als altres. Una cosa és pugnar per l’espai electoral, i l’altra és esgarrinxar-se. I el problema d’esgarrinxar-se és que, quan anem de debò a preparar el referèndum oficial, quan algú posi la mà per sobre de l’espatlla a un compatriota per mirar d’acostar-s’hi, l’altre li apartarà la mà instintivament. No tant perquè no vol reconduir la situació com perquè les ferides encara li fan mal.
