L’espectacular xiulada que desenes de milers de catalans i bascos van dedicar a l’himne i al Rei d’Espanya en la final de la Copa del seu títol, a València, ha dut els espanyols a reaccions molt reveladores de l’estat actual de la seva mentalitat envers les nacions no espanyoles que dominen i neguen. La primera i sobtada fou el xoc davant una realitat que ni coneixen ni esperen. Cal haver-se immergit en la societat espanyola, nomenklatura inclosa, per copsar fins a quin punt, nodrits exclusivament pels mitjans, opinadors, intel.lectuals i polítics que ells mateixos en generen, i amb una forta dosi d’odi, els espanyols es creuen la seva pròpia propaganda, i s’astoren quan no poden amagar-se ni amagar l’evidència del rebuig popular i massiu de catalans i bascos a ser una possessió espanyola sense ni existència pròpia. La sorpresa espanyola és genuïna: viuen en un circuit tancat d’intoxicacions provincianes on el seu Rei és unànimement lloat al planeta Terra i la seva nació l’única existent dins del seu Estat. No distingeixen entre ciutadania i nacionalitat, han decidit per nosaltres que tots som espanyols, i cada dia es repeteixen incansables unes mentides que els hi són molt útils per assimilar catalans i convertir-nos en espanyols si ens les en creiem, però que si els únics que se les creuen són els espanyols, esdevenen letals per a ells mateixos perquè els hi treu el coneixement de la realitat necessari per vèncer-nos.
Malgrat les il.legals intervencions policials per requisar cartells legals i el control de les persones assistents, tal com va fer la dictadura xinesa als Jocs Olímpics, l’actual democràcia espanyola no permet, a diferència de la Xina, un control total, omplint el camp de figurants i policies, ni detencions massives, ni repressions multitudinàries (sí individuals, entre elles les agressions policials a Gerard Figueras, de la JNC, i Enric Morera, del BNV i diputat). No poden emmordassar desenes de milers de persones en la realitat, però ho van fer en la televisió pública espanyola, amb el descrèdit afegit i més gran repercussió que la censura provoca quan ha perdut el monopoli dels mitjans. Pitjor que un crim, un error, palès quan al Marca i AS els comentaris a la notícia de la xiulada triplicaven els dedicats al propi partit, i els diaris i televisions europees recullen amplament xiulada i censura. Encara hi ha qui continua propugnant el boicot informatiu, sense adonar-se’n que la Jihad Hispànica ja no té aquest poder.
Podeu llegir la resta del text en l’article original publicat al diari AVUI el 24 de maig de 2009
