Sí, és veritat, no paren de tancar llibreries. No sé amb detall què està succeint en altres indrets, però a Barcelona, des de fa ja uns quants anys, és un no parar. En poc més de deu anys han tancat moltes de les llibreries que conformaven el paisatge sentimental dels lectors de la ciutat. La Llibreria Francesa (al Passeig de Gràcia), la Cinc d'Oros i l'Áncora y Delfín (ambdues a l'avinguda Diagonal), l'Ona (a la Gran Via de les Corts Catalanes) i aquest 2013 ha sonat l'alarma arran del tancament de la llibreria Proa, la llibreria Catalònia i el canvi d'ubicació de la llibreria Jaimes. Fa pocs dies d'ha anunciat també el tancament de la llibreria Canuda, en la qual sembla ser que s'inspirà Ruiz Zafón per la seva novel·la L'ombra del vent. Segur que han tancat més llibreries, però el seu tancament no ha tingut el ressò mediàtic que ha tingut el de les que he esmentat, perquè potser no es trobaven en llocs tan emblemàtics de la ciutat o perquè no eren tan antigues, o perquè el seu local no serà ocupat per un McDonalds.
No vull fer un discurs apocalíptic. És cert que les vendes de llibres, per moltes raons i no totes relacionades amb la crisi, han baixat i que el lloguer dels locals s'havia disparat durant els darrers anys. Crec simplement que moltes d'aquestes llibreries representaven la classe mitjana de les llibreries, és a dir, allò que es troba entre una FNAC o Casa del Libro i una petita llibreria militant com, per exemple, la Taifa (carrer Verdi). Ja sabem que la situació està conduint a la polarització: per sobreviure has de ser una gran corporació o dedicar-te a la guerrilla i estar molt especialitzat. El que es troba enmig, el que equilibrava l'ecosistema, s'he n'ha anat en orris (tot i que existeixin encara bons exemples de classe mitjana). Repeteixo, per moltes raons i no totes degudes a la crisi econòmica.
Aquesta petita introducció ve a tomb d'un descobriment que he fet avui. Davant del tancament de llibreries històriques no para de sorprendre'm l'obertura d'altres. Microllibreries. Guerrilla pura. Molt especialitzades. Madrid n'és un clar exemple d'aquest fenomen. Hi ha carrers en els quals pots trobar, a pocs metres les unes de les altres, tres o quatre d'aquestes microllibreries. Generalment regentades per gent jove. Molt sovint un híbrid entre llibreria i cafeteria. Però el que avui he descobert és la pera: la llibreria / perruqueria. I parlo molt seriosament. M'encanta la idea. Es diu Los Oficios Terrestres i es troba a Palma. Si algun dia estic per allà, aprofitaré per passar-m'hi i tallar-me les puntes.
Los oficios terrestres és, a més, el títol d'un llibre de Rodolfo Walsh.
