El mes de maig, Esquerra va presentar una interpel.lació urgent al ministre de justícia per tal de debatre sobre aconfessionalitat i laïcisme. La interpel.lació s’incardinava en el treball permanent del republicanisme al Congrés dels Diputats d’ençà el 2004 en favor de la laïcitat de l’Estat, en la denúncia dels privilegis de l’Església Catòlica i en la demanda perseverant de modificació de la Llei de Llibertat Religiosa de l’any 1980, tal com s’ha explicat repetidament en altres entrades d’aquest mateix blog.
En tot cas, allò que cal destacar és que en aquesta ocasió el Congrés dels Diputats, finalment, va aprovar la proposta d’Esquerra pactada amb el Grup Socialista (negociacions dutes a terme amb els seus portaveus diputats Alonso i Madina) i avalada pel mateix ministre Caamaño, que en el mateix debat i adreçant-se al diputat d’Esquerra deixava clar que “no dude que en el próximo período de sesiones estaremos debatiendo sobre estas cuestiones”.
El text aprovat (recordeu, el mes de maig d’enguany!) amb el vot contrari del PP i les abstencions de CiU i PNB fixava que abans de l’estiu el govern havia d’aprovar l’avantrojecte de Llei de Llibertat Religiosa.
Ha passat l’estiu i la posició del govern ha canviat. De la mateixa manera que s’ha esdevingut amb la reforma laboral, els acords del PSOE amb convergents i nacionalistes bascos (visualitzats amb una abstenció tàctica) ha actuat de plataforma d’aterratge per negar la decisió. I ja no hi haurà reforma de la llei, per la qual cosa tot continuarà com si encara fóssim en els primers anys de la Transició.
La paraula dels socialistes no val res, absolutament res. De fet, els representants del Grup Socialista amb qui mantenim diàlegs i en alguna ocasió acords (i amb el mateix ministre Caamaño, a qui sempre havíem reconegut la claredat amb que ens havíem tractat, però que en aquesta ocasió ni tan sols ha tingut la dignitat de fer-nos saber que se’n desdeien) han acabat encomanats de la manera de fer deshonesta del president Zapatero, personatge frívol i mentider. Figura política d’una irresponsabilitat imperdonable, perquè renunciar a la modificació de la Llei de Llibertat Religiosa significa traslladar-nos directament al 2012, escenari possiblement encara menys favorable per equiparar el text legislatiu a la realitat de la societat actual.
Això sí, d’aquí a quatre dies, tots a rebre Benet XVI a Barcelona. I l’any vinent a Madrid.
