Dante
De tant en tant, les febleses humanes ens porten a recercar amb un excés de desesperació aquells minuts de glòria que Andy Warhol ens va prometre. La majoria de nosaltres els busca en una conversa amb els amics, en un gest gentil d’algun desconegut o en el somriure d’una persona estimada… Malauradament, la glòria s’entossudeix a no creuar-se mai en la trajectòria vital de determinades persones. En general, aquests desafortunats en culpen Déu o el destí… i, en alguns casos, desenvolupen trastorns paranoides i acusen de tots els seus suposats mals a aquells els envolten.
En qualsevol cas, malgrat les enormes dificultats que hem travessat durant la nostra curta història, el directe!cat sempre ha estat i estarà obert a ser un punt de trobada i a donar espais de llibertat a tots els que els han volgut ocupar. I, en aquest sentit, per exemple, és de suposar que les darreres eleccions espanyoles o el recent procés congressual a Esquerra Republicana de Catalunya avalen àmpliament aquestes afirmacions, i no cessarem en la determinació d’eixamplar aquest camí i obrir nous horitzons per l’expressió i el debat.
Aquest mitjà de comunicació sempre ha fet i farà seva la tesi hegelina que “cada un de nosaltres tan sols pot ser lliure, si també ho són tots els altres”. I, per tant, si bé cal agrair qualsevol toc d’atenció fet des de la sincera voluntat de col·laboració, també cal lamentar profundament qualsevol temptació de fer-se el màrtir de forma innecessària i injustificada.
Malauradament, tal com el nostre país ha hagut de constatar massa vegades, la llibertat és quelcom massa important i massa fràgil perquè alguns la trivialitzin. I, des d’aquesta perspectiva, potser cal recordar que Kierkegaard ja ens va advertir que: “Algunes persones exigeixen la llibertat de paraula, per dissimular que no tenen cap intenció de fer ús de la llibertat de pensament”.
