Llengua i política

De forma recorrent, i quan les necessitats de l’agenda ho demanen, alguns polítics s’entesten a posar la llengua en el centre de discussió. Convertir la llengua en un tema de discussió política ha donat rèdits electorals durant molts anys en aquest país i, encara avui, el Partit Popular no sap entendre que, més que política, la llengua és un element bàsic de la identitat. I amb això, poca broma.
 
La configuració dels nous executius autonòmics de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, juntament amb els moviments del PPC i la seva líder Alicia Sánchez Camacho portant el català al Constitucional o Suprem, han tornat a qüestionar el model d’immersió lingüística català que tants bons resultats ha donat per a garantir la supervivència cultural de la nació. Amb les retallades en la promoció del català (o el valencià, com li vulguin dir) a ambdós territoris veïns, ni els presidents Camps o Bauzá ni el conseller valencià Císcar tindran el plaer de passejar-se per les escoles i escoltar, amb més correcció que alguns autòctons, a marroquins o sub-saharians parlar el català. Personalment, doncs, em sento orgullós de viure en una comarca, com Osona, en què les seves polítiques d’immigració, ajudades pel model d’immersió lingüística català, han contribuït a què avui en dia als patis de les escoles es senti un català certament correcte, sigui de boca de blancs o alumnes de color.
 
El procés de nation-building que el PP s’enroca a consolidar usant, entre d’altres, aquests atacs al multilingüisme no fa res més que generar crispació allà on no n’hi hauria d’haver: el model lingüístic d’un estat.  La diversitat de llengües és una riquesa per un territori i, de fet, els britànics ja han posar de manifest que salvar les llengües minoritàries ha de ser un eix del govern bicèfal Cameron-Clegg, que ideològicament tampoc està tant lluny del PP. Ja es veu que, pels anglesos, si que és important conservar la riquesa lingüística de les illes i, per molt que algunes sobrevisquin de forma precària (jèrriais, francès legal de Jersey, guernseiès o sercquiais) tenen tot el dret de subsistir, encara que sigui com a especificitat local de la zona. Els britànics, en política, encara ens han d’ensenyar molt.