- Publicitat -
El primer que cal dir de tot és que la Llei del referèndum d’autodeterminació continua plenament vigent i es mantindrà en vigor, en disposició d’allò que s’estipula en el punt 2, de l’article 3 del Capítol II de l’esmentada llei:
“Aquesta Llei estableix un règim jurídic excepcional adreçat a regular i garantir el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Preval jeràrquicament sobre totes les normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya.”
Anteriorment, en l’article 2 del mateix Capítol es torna a renovar -l’enèsima vegada- la sobirania del poble de Catalunya, en els següents termes:
“El poble de Catalunya és un subjecte polític sobirà i, com a tal, exerceix el dret a decidir lliurement i democràticament la seva condició política.”
I, encara abans, en el Preàmbul de la Llei, se’ns remet als precedents jurídics establerts pel dret internacional en relació al dret d’autodeterminació i, d’altra banda, la vinculació d’aquest amb les garanties constitucionals recollides en l’article 96 de la Constitució Espanyola i, en aquest sentit, la seva inclusió en l’ordenament intern; a més de la seva interpretació a partir de l’article 10.2, en relació als drets fonamentals i les llibertats públiques.
Tot això per constatar que gairebé en tots els mitjans de comunicació sobiranistes es dóna per fet que el TC ha suspès la Llei, quan resulta que la Llei s’autoregula justament per evitar la suspensió provinent de qualsevol altra norma emanada d’un poder o institució aliena. Fins i tot l’ANC o la CUP -en aquest cas com a moviments socials- continuen persistint en la idea de desobediència.
És, doncs, preocupant, llegir els titulars dels diaris nostrats -o les veus dels mitjans audiovisuals- on predomina clarament un llenguatge que reflecteix de manera oberta la mentalitat colonitzada del nostre sistema comunicatiu.
Sóc del parer que aquesta és -també- una batalla on el llenguatge ha d’imposar un nou relat -tal com es diu ara- a fi de poder arribar amb garanties a l’1 d’octubre. Donar a entendre que la llei ja ha estat suspesa és no entendre el marc històric en el qual, justament, s’ha aprovat la llei. De fet, pot generar prou confusió entre determinat electorat i desactivar la seva participació en el tram més decisiu.
Tal vegada -excés d’improvisació- no s’estava preparat per fer un gir lingüístic que és fonamental si es vol donar rang real a la nostra sobirania, tot just ara en procés de recuperació. L’estat disposa de totes les eines hagudes i per haver. Nosaltres no poder renunciar a les que tenim: la paraula és una eina formidable en el canvi de mentalitat. Que quedi clar: la Llei del referèndum roman vigent i l’única manera que hi ha per abolir-la és la suspensió de iure de les nostres institucions.
Publicitat
