La llei i la veritat no sempre coincideixen. La llei la fan els homes, i sovint dissortadament no és més que la miserable coartada que un col·lectiu construeix a la seva mida per tal d’esclafar-ne un altre. En nom de la llei, la humanitat ha comès les majors atrocitats. En aquest sentit, doncs, la veritat no és el resultat de les accions dels homes, sinó la causa, l’objecte de violació que ha motivat a la part agressora dur a terme aquest resultat atroç.
Per entendre-ho, només cal pensar posem per cas en els negres en temps d’esclavitud. La llei, feta pels blancs, deia que els negres eren éssers inferiors, aptes doncs per ser esclavitzats. La llei no tenia naturalment res a veure amb la veritat. De fet, estava basada en una repugnant mentida, però la llei, sempre presentada com una veritat divina pel poder que la fa i l’executa, eclipsava l’autèntica veritat, i no només a la part interessada. Els negres van perdre de vista la veritat a còpia d’insistir els blancs amb la praxi de la seva llei, amb els seus efectes d’inferiorització i, en conseqüència, de culpabilització que minava les seves víctimes. "Sóc esclau perquè sóc negre i, per tant, m’agradi o no, un ésser inferior", acabaven creient la majoria, mentre els seus botxins es fregaven les mans amb aquesta mentalitat submisa dels seus esclaus que els negava la capacitat de rebel·lar-se.
Però no cal retrocedir a l’Amèrica del segle XIX per distingir entre llei i veritat. A l’actual Catalunya, la majoria de catalans fan afirmacions de l’estil "a la resta d’Espanya", o "ens agradi o no, som a Espanya". Deixant de banda la confusió entre Estat i nació que suposa tal afirmació, i el fet que la llibertat ha de néixer i créixer en un mateix, cal dir que no es tracta que ens hagi d’agradar o no ser on som. Es tracta simplement de dir la veritat. De la mateixa manera que els negres americans mentien en equivocar-se creient que al capdavall eren éssers inferiors perquè ho deia la llei, els catalans mentim quan diem que al capdavall som a Espanya perquè ho diu una llei que, com passava amb els negres, lluny d’haver-la fet nosaltres, algú altre l’ha feta en contra nostra. No ho oblidem: la veritat està per damunt dels homes i de les seves lleis que avui fan i demà desfan a conveniència. El català que fa la mena d’afirmacions esmentades s’incapacita per alliberar-se nacionalment en adoptar sense adonar-se’n el discurs del seu opressor, basat en la seva llei concebuda a fi d’esclafar-nos. Per sobre de tot, però, aquest català ha de saber que menteix. I amb la mentida d’Espanya. Però a aquesta ja li va bé mentir.
