Llei fora de la Llei

 
            A la meva època de lector de novel·les de l’oest americà llegia moltes vegades l’expressió “fora de la llei”. Hi havia pistolers que mataven només per demostrar la seva rapidesa a desenfundar l’arma, el colt 48, i bandits de tota casta que assaltaven diligències o taules de joc en els “salons”, que es dedicaven a servir beguda i proporcionar jocs de cartes. Hi havia persones que vivien fora de la llei i pobles sencers, amb “sherif” o sense. Encara que mai no parlaven del temps en què ocorria això, segurament es podria parlar de final del segle XIX i principi del XX.
 
Aquí, avui, a les Illes Balears tenim una Llei fora de la Llei. La Llei no en té cap culpa de trobar-s’hi, la culpa és de les persones que l’han aprovada amb la redacció que té. Es tracta de la Llei de Reforma de la Funció Pública, aprovada pels parlamentaris del PP al Parlament de les Illes Balears. És una Llei que elimina el requisit de conèixer el català als funcionaris de l’Administració Pública. Només un 10% d’aquests necessitaran un nivell de català A₂, que és el nivell llindar, tan sols no arriba al mínim que hauria de conèixer un catalanoparlant que seria el nivell B₁. Això vol dir que amb el temps hi podrà haver una Administració que no conegui la llengua catalana, oficial i pròpia.
 
Aquesta Llei es troba fora de la Llei, perquè contradiu, contraria, no compleix el que emana d’una Llei superior com és l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, reformat el 2007, que vindria a ser la nostra Constitució. No sols diré que està fora de la Llei, sinó que intentaré demostrar-ho i ho argumentaré. I no parlaré d’una altra Llei superior com és La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, que ha estat signada i ratificada per l’Estat espanyol i que també s’incompleix. L’Estatut d’Autonomia, al seu Preàmbul diu:
 
“Actualment, els pobles de les Illes, hereus d’unes tradicions fonamentades sobre la base dels principis irrenunciables d’igualtat, democràcia i convivència pacífica i justa, continuen proclamant aquests valors, com a expressió dels valors superiors de la seva vida col·lectiva.
I en aquest sentit, la nacionalitat històrica que formen les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera vol retre homenatge a tots els seus fills que, al llarg de tots els temps, llunyans i propers, han treballat per mantenir la identitat del nostre poble, la qual cosa ens ha permès assolir les fites actuals, gràcies a ells.”  
 
Fins aquí només vull demostrar la importància cabdal que dóna l’Estatut a la identitat del nostre poble, ja que a vegades, les persones que volen eliminar i minoritzar la llengua catalana, solen menysvalorar la identitat, i parlen amb menyspreu dels elements identitaris. Doncs, l’Estatut, Llei superior a la de la Reforma de la Funció Pública, més endavant declara el següent:
 
“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat.”
 
Si anant a l’escola o a la universitat hem adquirit un nivell de comprensió lectora mitjà, comprovarem que una de les fites de l’Estatut és el manteniment de la identitat del nostre poble, i que un dels principals elements que pot contribuir a aquest objectiu és la llengua catalana, la qual mai no serà relegada a mèrit i se li eliminarà l’obligació de conèixer-la, com a mínim als seus funcionaris, és a dir, l’exigència del requisit. Més si quan a l’article 4.1. diu:
 
“La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.”
 
Tothom sap que l’oficialitat d’una llengua significa que l’Estat o l’Autonomia exigirà als seus funcionaris el seu coneixement, perquè tots els ciutadans puguin expressar-se oralment i per escrit en aquesta llengua, quan s’adrecen a l’Administració. Si voleu vos posaré una definició de diccionari:
 
“Llengua oficial és la llengua exigida per un estat en òrgans de l’administració, l’escola i altres nivells oficials d’aquest estat.”
 
Quan els qui han votat la Llei de Reforma de la Funció Pública es defensen dient que el 10% dels funcionaris que coneguin el català seran els qui atendran el públic, no tenen raó, perquè desconeixen el que diu l’Estatut en el seu article 14.3:
 
“Els ciutadans de les Illes Balears tindran dret a dirigir-se a l’Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada.”
 
Aquest article no exclou de la norma el 90% dels funcionaris que podrien no conèixer el català, però que se suposa que un bon tant per cent el coneixeran i el tindran com a llengua d’ús habitual. Aquests funcionaris són ciutadans, i quan es reuneixin en reunions internes de la secció corresponent per debatre temes a desenvolupar, segueixen estan emparats per l’Estatut, ja que són ciutadans i tenen dret a expressar-se en llengua catalana i a ser atesos en la mateixa llengua utilitzada. Per tant, un nivell de comprensió lectora mitjà és suficient per saber que és il·legal i fora de la Llei haver eliminat el requisit de coneixement de la llengua catalana, per a l’accés a la Funció Pública. Ho continuaré denunciant. En continuaré parlant.