Com que el govern espanyol ja ha comunicat que té previst de presentar ben aviat un projecte de llei de transparència, convé de tenir present algunes qüestions.
En primer lloc, és bo de recordar que no hi ha democràcia sense transparència i que, com més en manca, més intensa és la corrupció. També convé de tenir present que l’estat espanyol és un dels pocs de la UE que no en té cap en vigor. Tant se val que hagin transcorregut més de trenta anys d’ençà la recuperació de les llibertats democràtiques formals, avui dia encara la ciutadania no té garantit el dret a conèixer què en fa dels seus diners l’Administració.
Els republicans considerem que tots els poders de l’Estat han d’estar sotmesos al principi de la transparència, raó per la qual afirmem que no acceptarem i denunciarem una llei que pretengui excloure el Cap de l’Estat, la institució monàrquica.
D’igual manera l’accés a la informació pública ha de tenir categoria de dret bàsic per tal de poder controlar els poder de l‘Estat i la mateixa informació generada per l’Administració ha de ser de domini públic i se n’ha d’encarregar de posar-la a l’abast de la ciutadania.
En la passada legislatura ja vam reclamar aquesta llei. Aleshores el PSOE i el govern ZP s’hi negaren i, ara, el govern Rajoy l’anuncia. Caldrà veure’n el contingut. Amb tot, cal tenir cura en algunes qüestions en les quals PSOE i PP coincideixen, tal com s’ha evidenciat en els debats que s’han celebrat fins ara.
1. PP i PSOE coincideixen a deixar al marge de la llei la casa Reial.
2. PP i PSOE coincideixen a incloure en la llei espanyola les administracions autonòmiques.
3. PP i PSOE coincideixen a incloure un llarg llistat de limitacions i salvaguardes a la transparència i a la informació pública.
En definitiva, una llei que envairà les escasses competències autonòmiques de què gaudim (al Parlament de Catalunya ja se n’està treballant una, de llei de Transparència a l’empara de l’Estatut), que blindarà l’opacitat de la institució monàrquica i que, altrament, preservarà de la transparència i el coneixement o domin públic tot allò que pugui ser considerat material reservat (per exemple, les mateixes balances fiscals).
Repetim-ho: PP i PSOE ho comparteixen. I, a remolc, el PSC, tal com restà palès en la intervenció de la diputada Meritxell Batet del dia 13 de març d’enguany.