No tenc per costum, i crec que no ho faré mai, contestar als que es dediquen a insultar, malparlar o murmurar al lloc que es deixa per als comentaris, tot amagant-se darrere un pseudònim. Crec que és la professió més miserable que pot existir, perquè és una professió, i a vegades remunerada, ja que el darrer que faria una persona com cal és llegir textos que no li agraden, una i una altra vegada. Si pensen que fan algun efecte s'equivoquen, l'únic que fan és mostrar el llautó, i en el diari, a més, saben bé qui són. Aquest pic faré una excepció, perquè unes quantes vegades, aquestes persones incapaces de donar la cara han deixat caure que odiava la llengua castellana i tot el que tengués relació amb els espanyols. Fan afirmacions falses sense argumentar-les, perquè desafii qualsevol a cercar en el quasi miler d'articles que he publicat a part o banda, i dels quals n'hi haurà més de la meitat que parlen sobre temes de llengua, a trobar-ne un, que és diu un, que expressi odi contra la llengua espanyola o contra els espanyols. L'únic que he fet ha estat parlar de fets que s'anaven realitzant al voltant de les llengües oficials d'aquest petit país. També de les persones que movien els fils contra la llengua catalana. Per si algun lector dels comentaris hagués pogut creure el mateix, encara que no ho manifestàs, és per a aquests que escric.
Unes quantes vegades dic espanyol a la llengua dels espanyols, perquè en més de la meitat dels llocs on es parla de la llengua d'Espanya se li diu espanyol, tant en castellà com en anglès, o en altres llengües, i perquè els diferents governs centrals només reconeixen com a seva la llengua espanyola. Grans diccionaris de traducció a una altra llengua, posen generalment “Diccionario español- francés, español-inglés, etc.”. No han fet res els diferents governs centrals per fer que les coses canviassin, ja que hi havia diferents llengües espanyoles. Pens que això significa definir la llengua catalana com a no espanyola, l'han exclosa. Escriure això significa odi als espanyols?
Fet aquest incís expositiu, continuaré explicant una mica la meva vida i la meva relació amb la llengua espanyola, per veure si ha estat possible que em produís odi i que ara l'hagués de manifestar. De petit vivia al meu poble on el 99% de la població devia parlar el subdialecte del poble i el dialecte mallorquí, pertanyent a la llengua catalana. No vaig sentir mai cap paraula en espanyol fins a la costura, on m'ensenyaren a llegir en castellà, amb una cartilla. A l'escola i al col·legi on vaig fer el batxiller, ens varen fer les classes, amb els llibres en espanyol; record el professor de matemàtiques fent les classes en català. Vaig estudiar magisteri en espanyol. Quan vaig començar a fer classes, ho vaig fer a un centre privat, on vaig fer les classes en espanyol i també durant 12 anys, vaig fer classes de llengua espanyola. Molts de llibres es deien “Lenguaje”, de la llengua única existent.
Després vaig passar a l'ensenyament públic mitjançant oposicions, el període de la dictadura havia acabat i es començaven a fer classes en català, i de català. A algunes de les primeres escoles que vaig fer feina, vaig fer classes de llengua espanyola i de llengua catalana. Les classes de llengua espanyola sempre les vaig fer en castellà. Fins que va arribar un moment en què vaig fer classes a una escola on es feia l'ensenyament en català. Igualment va passar quan després de fer oposicions a secundària, vaig continuar fent les classes en català. Mentre, anava fent molta feina i molt de material perquè existís aquest per poder ajudar als mestres i professors a ensenyar aquesta llengua, cosa que no interessa a aquest escrit.
Els darrers anys de la meva vida activa els vaig dedicar a fer més material d'ensenyament en català, que moltes vegades vaig traduir per poder-se estendre a escoles de Llatinoamèrica. Vaig fer moltes correccions i traduccions, tant de l'espanyol al català, com a l'inrevés.
L'únic que havia passat és que malauradament no havia descobert l'estafa que havia sofert en la meva formació durant els primers trenta anys de vida. I a partir d'aquell moment vaig intentar recuperar el temps perdut i em vaig posar a estudiar i fer feina sobre la meva llengua, la meva història i la meva cultura. I, per tant, i suposant que vivíem en una democràcia, sabia que si realment era una democràcia, s'havia de restablir tot el que se'ns havia pres, se'ns havia robat, i una de les primeres coses que s'havia de fer era aconseguir la normalització lingüística de la llengua catalana. Des d'aquell moment, he fet feina per aconseguir-ho i he denunciat tots els intents que aquesta normalització no es dugués a terme i també tots aquells que l'han volguda fer desaparèixer utilitzant tota casta d'estratagemes i mentides. Així que, de la meva part: Llarga vida a l'espanyol. Però també desig llarga vida al català.
