- Publicitat -
Pablo Llarena ha tornat a fer un ridícul estrepitós. Qualsevol camí en la decisió que havia de prendre era dolent per ell – però potser ha escollit el que s'entén més fàcilment a tot el món: el de la rendició, el de la retirada, el de l'abandonament, i la capitulació. El jutge del Suprem ha decidit no acceptar l'extradició de Puigdemont si només havia de ser per malversació, i no només això, sinó que també ha retirat totes les altres euroodres.
Així, Puigdemont torna a campar lliure per Europa, està previst que torni a Bèlgica en els propers dies (després d'un viatge des de Finlàndia que finalment haurà durat quatre mesos), i els polítics a l'exili tornaran a viure tranquils. Això sí: a l'exili, sense possibilitat de tornar lliurement i fins que Llarena activi una possible tercera euroordre. Una situació, però, que és infinitament millor que la dels nou presos polítics, que continuen a la presó. La fiscalia, de fet, avui ha tornat a requerir que no se'ls alliberi.
Pablo Llarena critica a la interlocutòria d'avui durament el tribunal alemany. L'acusa de “falta de compromís” i de prendre una decisió “desencertada”, a banda de dir-li que hauria d'haver anat al Tribunal de Justícia de la UE per esclarir dubtes de l'aplicació de les euroordres. Una bronca en tota regla d'algú que es veu sol, i assenyalat, a Europa. Ni Bèlgica ni Alemanya. I Escòcia no s'ha pogut ni posicionar amb Ponsatí, ja que Llarena ho ha engegat tot pels aires. Quants diners hem pagat tots els ciutadans per finançar aquesta vergonyant persecució europea?
Les reaccions no s'han fet esperar, i els advocats del líder català ja s'han felicitat, han tractat el cas de victòria i de desfeta internacional de Llarena. “M'he quedat sense client”, ha arribat a bromejar Cuevillas. Gonzalo Boye ha dit que “l'efecte dòmino ha estat imparable”, mentre que l'advocat alemany Schomburg ha dit que l'actuació pacífica de Puigdemont mai s'hauria pogut castigar a Alemanya. El propi expresident ha estat el primer d'una munió de polítics que han demanat l'alliberament dels presos ara més que mai. Però ara l'acarnissament encara serà més majúscul, per llepar-se les ferides.
Aquesta és la història d'un jutge que està fent una cosa històrica: impregnar a la resta del món la nul·la confiança en la justícia espanyola que fa una dècada que Catalunya té. I en temps rècord. Però no està sol – ell és només la materialització de tot un estat, una cultura, una manera de pensar, un imperialisme, una rancúnia, una enveja… un odi que continua i continuarà.
Publicitat
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
