Dos anys després de la desfeta del PSOE de Gonzalez i amb un PP d’Aznar envalentit, l’any 1998 Barrionuevo i Vera, dos exministres socialistes, van haver d’entrar a la presó per la ignomínia dels GAL. Una organització paramilitar i fora de la llei dedicada a extorquir i a perseguir i assassinar membres d’ETA, empresaris, etc. Fou un escàndol enorme que va tacar totes les portades de diaris durant mesos. Segons els jutges va quedar demostrat que la organització estava cuinada en despatxos oficials i, en bona part, des del Ministeri de l’Interior. Fou la primera gran evidencia d’allò que després n’hem dit “les clavegueres de l’Estat”.
Sigui com sigui, l’insigne Borrell ja hi era llavors. I no pas en un paper discret. Borrell havia estat escollit candidat del PSOE en unes primàries el mes d’abril d’aquell mateix any. Ell mateix, ja com a candidat, visità a la presó els seus excompanys de govern i amb el seu estil desvergonyit digué allò de: “defender a Barrionuevo y Vera forma parte de mi proyecto de futuro”. No calia afegir massa res. Al poc temps d’aquestes brillants declaracions de l’insigne candidat es va veure immers en una polèmica relacionada amb uns amics seus imputats en una investigació judicial per presumpte frau fiscal. Això el va obligar a dimitir.
L’Insigne es serví de les portes giratòriesdesprés d’haver passat per la presidència del parlament Europeu i fou conseller delegat d’Abengoa i n’acabà sent president del consell internacional. Curiosament, el 2015 i un dia abans que la companyia es desplomés a la borsa, es tragué de sobre totes les accions que ell tenia. La CNMV ja n’ha pres compte i l’ha multat a tal efecte.
L’insigne alliçonador assistí a les manifestacions de Societat Civil Catalana com si fos una mena de líder del món lliure que ens explicava que els que volíem votar érem uns supremacistes excloents i que calia desinfectar la nostra societat. Per a més inri es mofava de Junqueras empresonat.
L’insigne indigne dels “quatre indis” americans, essent Ministre d’afers Exteriors, ens tornava a mentir amb una escopinada que no fou tal.El seu excompany de files Rubalcaba digué després de l’11M: “Los españoles no se merecen un gobierno que les mienta”. Al final, com sempre, Rufián es va quedar curt.
Potser, doncs, ja va sent hora que Borrell marxi de l’esfera pública, per sempre. No tan per insigne i bastant més per indigne.
