Avui ha sortit una nova onada del CEO. L'enquesta atorga, com marquen totes les enquestes que s'han fet fins ara durant els darrers mesos, que ERC guanyaria les eleccions al Parlament si ara se celebressin (36-38), Ciutadans seria segona caient fins als 29-30, JxC baixaria fins als 23-24, el PSC es mantindria amb 17-18 (fi de l'efecte Sánchez?), i sorprendria l'ascens dels Comuns d'Albiach amb 12-13 i la CUP amb 10-11, que segurament recolliria una molt petita part de vot descontent d'ERC i recuperaria vot de l'efecte Puigdemont provinent de JxC, formació que ja hauria esgotat el cartutx de la seva única promesa electoral. La notícia és molt bona, perquè per primera vegada, la forquilla baixa de vot independentista ja suma més de la majoria absoluta: 69-73 diputats.
En vots, els independentistes arribarien al 47,2%, front un 43,2% unionista. Seguim on som durant els darrers anys. És la segona millor dada des del desembre de 2014, passat el 9N. La millor la va donar el CEO als voltants de l'1O de 2017 (48,7-43,6%). La cosa es va ajustar una mica entre abril i juliol, però sembla que l'independentisme torna a agafar volada. Malauradament, l'estabilitat està essent bona, però no encara suficient per superar la barrera del 50%. I ja saben que això només ho discerniria un referèndum pur. ERC també surt reforçada al Congrés, segons la mateixa enquesta, amb una forquilla que els podria portar fins a uns quinze diputats, un resultat que el PSC de Carme Chacón hagués considerat molt i molt bo. La gent valora l'esforç de Junqueras des de la presó com a candidat més ben valorat (5,97), i el de Marta Rovira a l'exili (5,16), una dada sorprenent perquè la seva quota mediàtica és gairebé nul·la.
El Govern de Quim Torra preocupa, però. La ciutadania el suspendria amb un 3,72 (abans estava al 4,31). El propi Quim Torra suspèn amb un 4,34 i es veu superat per Puigdemont (4,59) i el cupaire Carles Riera, que aprova amb un apretat 5,01. La resta no arriben al 4. El Comuns, al Congrés, sortirien perjudicats perquè perdrien aquesta primera posició, però no sortirien massa malparats. De fet, la sucursal de Pablo Iglesias a Catalunya observa ara com Iglesias ha anunciat que el pacte per investir Pedro Sánchez ja s'ha trencat. Recordin que estem en context electoral andalús i tothom ha de marcar perfil (Teresa Rodríguez es juga ser segona força), però sembla que a Espanya s'està intentant introduir el debat sobre la necessitat d'unes eleccions espanyoles anticipades. Per cert, Elisenda Alamany és la única que (a banda de Junqueras, Rovira i Riera), també aprova. La incertesa, tant al Principat com a Espanya seria màxima, però el que no varia, és el desig independentista, bufi per on bufi el vent.
