En el segon dia del judici, quan l'acusació ha pres la paraula i ha desmuntat tota l'estratègia de defensa (com era d'esperar, sinó no hi hauria judici), al Congrés es lliurava un altre embat que ha acabat força malament pels interessos de Pedro Sánchez, com havia de ser per lògica, després de truncar les negociacions pel relator i no haver cedit en cap de les peticions dels independentistes, una cosa que sembla que ha enervat més a Podemos i a Ada Colau, que no pinten res més que ser la llastimosa crossa del PSOE que sempre havia estat IU.
Joan Mena, brillant sempre en la defensa de la llengua catalana a la palestra espanyola, però equidistant i demagog pel que fa a la resta de polítiques, ha pujat al faristol i ha brandat una nòmina d'una pretesa veïna seva acompanyant-la d'un discurs amb un to paternalista que deu haver remogut l'estómac de més d'un independentista “entiendo el dolor que tienen pero…” Que sí, que venen els feixistes sinó. Malauradament, sempre es demana cedir als mateixos per un 'bé superior' però quan son aquests (els catalans) els qui demanen adhesió per un 'bé superior', la llibertat en aquest cas (què hi ha de més important que això?) el menysteniment és màxim. I algun dia calia plantar-se, Pedro Sánchez i el PSOE no poden esperar un suport a ulls clucs sense cap cessió i entre insults i 155.
Si el PSOE va a eleccions, fet amb el qual també ha especulat per fer pressió, la culpa és única i exclusiva d'aquesta formació per no haver entès que calia altura de mires d'estat en un moment de crisi democràtica especialment important, que és impossible de dissociar del judici als presos polítics. Aliats n'ha tingut, perquè fins el darrer moment el convergent Carles Campuzano ha intentat vehicular una via extraordinària per poder aprovar els comptes, convertint el que ha de ser una negociació bilateral Espanya-Catalunya en una simple 'comissió parlamentària', ja saben les mateixes engrunes que negociava Duran. El portaveu del PDECat a Madrid no arriba a més, i segueix a anys llum dels plantejaments de la seva cap, Míriam Nogueras. La maniobra hauria estat abortada per Puigdemont i Torra mateix. Semblava que tenia el beneplàcit de Pablo Iglesias, i del PNB, amb qui les relacions no passen per un bon moment. Ara veurem si Sánchez va de veres amb això de les eleccions. Si la situació d'Espanya torna a caure en una gran desestabilització, caldrà que Catalunya faci el possible per mantenir el seu govern ben fort i lluny de partidismes.
Al Tribunal Suprem, hem tornat a veure els presos asseure's davant del tribunal, amb la diferència que Santi Vila, que estava a darrera fila entre Mundó i Borràs, ara estava arraconat al cantó dret. El president Torra, una persona honesta, ha desactivat les primeres polèmiques que han intentat generar els mitjans cavernaris, i alguns independentistes exhaltats, mitjançant els quals venien a dir que Junqueras li va fer un lleig ahir. Torra, després d'explicar que s'hi havia abraçat, ha titllat de “valleinclanesques” les acusacions.
Les acusacions ha jugat l'única carta que podran jugar amb alguna possibilitat d'èxit durant el judici. El fiscal de l'Estat, Javier Zaragoza ha dit que la premisa que “es persegueix l'independentisme” és absolutament falsa, perquè no s'ha començat a actuar penalment fins que aquests no han superat el marc constitucional a partir de les accions del referèndum.
El Fiscal, Fidel Cadena, s'ha dirigit amb una correció malèfica pròpia d'un inquisidor del segle XVII, per sentenciar que “La sobirania del poble català no és possible” i pronunciar barbaritats encubridores de la violència policial tals com “El dret a la llibertat ideològica no ha sigut vulnerat. […] El que es penalitza és una actitud sostinguda en el temps que té previst la subversió de l'ordre constitucional reclamant mètodes violents a través de les masses com a escuts humans que expulsen les forces de l'Estat”.
També hem sentit a VOX, que la millor cosa que ha sabut dir és que demanava (infructuosament) la retirada del llaç groc que ostentava ahir i avui Jordi Sànchez.
Demà es preveuen ja les intervencions dels presos polítics, començant per Oriol Junqueras. Màxima espectació.
