- Publicitat -
Els tradicionals trams de la manifestació anual independentista per la Diada ja comencen a estar més vermells que verds, senyal que ja estan mitjanament plens. Ara per ara són 350.000 les persones inscrites a la concentració, amb 1.200 autocars i 250.000 samarretes venudes. Sembla ser que hi haurà una afluència equiparable a la d'anys anteriors, tot i que la decepció i el pessimisme fa gairebé un any que porten instal·lats als cors independentistes. Amb tot, de moment no sembla que la manifestació hagi de desbordar els carrers d'una manera especial o superior a la d'altres anys. I això que la situació sí que ho és, d'especial. Per primera vegada tenim polítics a la presó (que, per cert, aquest divendres van rebre una visita de 13 eurodiputats de diversos països) i també a l'exili, però fa tants mesos que la situació és aquesta que fins i tot sembla que hi hagi hagut una certa normalització. Durant les últimes setmanes, un dels temes principals de discussió han estat els llaços grocs. Però després de donar-hi tantes voltes… de què estem parlant? De llaços, de coses, de medi ambient… o de persones? Correm el risc de deshumanitzar la dura situació que pateixen els qui no gaudeixen de llibertat absoluta. I això és una pèssima notícia. No s'ha de caure a la trampa està parant l'unionisme.
El fet que les dades de participació siguin equiparables a les d'altres anys o una mica menors no vol dir que l'independentisme vagi de baixada, com es comenta cada setembre, perquè a cada elecció s'hi suma més gent. Ara bé, els percentatges continuen estancats perquè l'unionisme també ha despertat, així que cal ser més gent. I com s'aconsegueix? Com el Dietari va dir fa uns dies, el discurs de Quim Torra potser no va ser l'adient. Les visites freqüents a Puigdemont potser tampoc ajuden als que estan dubtosos i volen un govern que se centri a governar, i de la independència ja en parlarem.
Per exemple, sí que és bon senyal la posada en marxa per fi del metro a la Zona Franca amb dues parades de la línia 10. Però és clar, molts i molts anys des que aquesta infraestructura havia d'estar a punt. Calen encara més polítiques públiques, més iniciatives, més obra de govern. Aragonès deia avui que la desobediència s'ha d'apartar. Bo i sabent que això probablement sigui temporal (tot i que no ho ha dit) perquè l'Estat mai negociarà un referèndum, aquest període s'ha d'aprofitar per engreixar el moviment. I des de les pugnes legals amb l'Estat i la bandera ja no es poden rascar més suports. Torra ha dit avui que calen més infraestructures i menys policies espanyols, però el que també cal és més governança per tothom, a fi i efecte de convèncer amb els fets. I els pressupostos del 2019 seran una bona oportunitat.
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí
Publicitat
