Un dels principals arguments dels que se senten federalistes d’esquerres o unionistes d’esquerres per combatre el moviment independentista és titllar-lo de poc d’esquerres o, simplement, de dretes. En les campanyes electorals, en els debats parlamentaris, en les xarxes socials i en tota mena de fòrums polítics, líders i simpatitzants socialistes o dels comuns es reivindiquen com a únics referents de l’esquerra i, sobretot, en contraposició al moviment sobiranista. Socialistes i comuns consideren que l’eixamplament de l’independentisme va en detriment dels seus orígens esquerrans i recelen d’una transversalitat que sempre han situat sota l’òrbita d’un nacionalisme social conservador.
Més enllà d’aquestes opinions, que lògicament tenen interessos partidistes i electorals, potser convindria que tots aquells que alegrement fan afirmacions públiques sobre les característiques polítiques de determinats col·lectius socials fessin una mica més de cas a les enquestes basades en elevats models de qualitat, que és el millor mètode per conèixer les actituds, els valors i els comportaments de la societat. A Catalunya tenim la sort de comptar amb la informació rigorosa del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que és l’òrgan de referència en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya pel que fa als estudis d’opinió pública i que periòdicament publica enquestes d’un gran valor científic.
L’11 de maig es va presentar el primer baròmetre del CEO de 2018. Un cop més es constaten tres realitats que acompanyen la demoscòpia catalana des de fa temps. Primera: la majoria de catalans se situa a l’esquerra ideològica (un 54%, mentre que el 30% se situa al centre, el 9% a la dreta i un 7% no ho sap o no contesta) i en una autoubicació mitjana de 3,7 d’una escala esquerra-dreta que va de 0 a 10. Segona: hi ha gairebé un empat entre independentistes (48%) i no independentistes (44%). I tercera: pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, de les quatre opcions proposades (una regió d’Espanya, una comunitat autònoma d’Espanya, un Estat dins d’una Espanya federal o un Estat independent) la resposta que assoleix un percentatge més alt és la independència (41%), seguida a distància de la comunitat autònoma (24%), de l’Estat federat (22%) i, sobretot, de la regió (6%).
Si fem alguns encreuaments de preguntes podem arribar a algunes conclusions que van en la línia contrària del que pregonen socialistes i comuns sobre el moviment independentista. Si ens fixem només en els catalans que se situen en posicions d’esquerres (0-4), observem que en la pregunta sobre les relacions entre Catalunya i Espanya, el 54% està a favor d’una Catalunya independent, un percentatge molt superior al dels federalistes (25%) i al dels autonomistes (15%). I quan es donen dues possibles respostes (Sí o No) a la pregunta de si volen que Catalunya esdevingui un Estat independent, el 63% dels catalans d’esquerres respon que Sí i només el 31% opta pel No. Una diferència de més de 30 punts que ens permet afirmar que la majoria de l’esquerra catalana vol la independència de Catalunya. En canvi, la majoria dels catalans de centre (el 57%) i de dretes (el 58%) no volen que Catalunya esdevingui un Estat independent.
Si centrem el focus en el perfil del moviment social independentista, és a dir, en aquells que són partidaris de la independència de Catalunya, les enquestes ens tornen a indicar les seves característiques esquerranes. Efectivament, segons l’últim baròmetre del CEO, el 70% dels partidaris de la independència se situen a l’esquerra ideològica i només ho fa el 39% dels contraris a la independència. L’autoubicació mitjana dels catalans favorables a la independència se situa en el 3,25 (escala de 0 a 10), més a l’esquerra que el global dels catalans (3,73) i que els votants del PSC (3,91) i de Junts per Catalunya (4,01), que pràcticament se situen en el mateix punt de l’eix esquerra-dreta. I si ens fixem en el model d’Estat que defensen els catalans (amb les quatre alternatives abans esmentades), observem que el 72% dels catalans que volen un Estat independent es consideren d'esquerres, mentre que el 60% (12 punts menys) dels federalistes també s'hi consideren, així com un terç dels autonomistes (33%), que sobretot s’autoubiquen en el centre (43%). Per tant, el percentatge d’independentistes d’esquerres és clarament superior al de federalistes d’esquerres, malgrat que els partits que encara defensen una Espanya federal no ho vulguin veure.
El govern que es configuri sota la presidència de Quim Torra també ha de ser conscient que la majoria dels catalans i, sobretot, una majoria encara més àmplia de catalans independentistes se situen a l’esquerra ideològica i que, per tant, reivindiquen una acció de govern que impulsi polítiques socials més justes i igualitàries, que fomenti els valors republicans que sempre han defensat les esquerres i que, seguint el mandat del referèndum de l’1 d’octubre que reclama l’independentisme, ho faci en la direcció de convertir Catalunya en un Estat independent en forma de República.
Jordi Matas Dalmases
Catedràtic de Ciència Política de la UB
