Grans notícies. L'independentisme, malgrat els discursos incendiaris d'alguns com la mateixa ANC en algunes ocasions, sap que cal ser més i anar-ho a conquerir tot. No és que poguem fer gaire cosa més, en realitat, a banda de dedicar-nos a seguir pronunciant discursos simbòlics per acontentar les tietes, o autoenganyar-nos.
Així, que amb el mode pragmàtic encès, l'ANC ha impulsat una candidatura de la mà de l'amic Joan Canadell, que ha anomenat 'Eines de país'. I, després de la mobilització que hi ha hagut, a nosaltres no ens ha sorprès tant, però els homes encorbatats de les empreses sotmeses a l'Íbex 35 s'han indigestat. Els resultats són recents i encara no confirmats del tot, però dels 40 seients del 'parlament' de la Cambra, 31 se'ls hauria endut l'ANC. Els 20 restants (són 60), se'ls adjudiquen directament les grans empreses, perquè paguen més.
Així, el resultat tñe encara molt més mèrit. Què s'esperaven els empresaris i els diaris que parlen de “contra tot pronòstic”? De debò que no donaven un duro a aquesta candidatura després de veure més d'un milió de persones al carrer cada 11 de setembre? La veritat és que és un veritable bolc a l'ecosistema existent a la cambra més important de Catalunya en el sector empresarial. Una grandíssima notícia de com ens hem de deixar estar d'insultar-nos a les xarxes i passar a l'acció de nou. Potser trigarem una mica més, però si estenem la República per tots els sectors del país, com en aquest cas, serà més fàcil tombar el règim. Tot és posar-s'hi.
Tant de bo l'Assemblea segueixi duent a terme campanyes com aquesta a tots els sectors de la societat, més que propulsar partits de nova invenció que el que poden fer és fer perdre l'alcaldia de Barcelona i a d'altres llocs a partits que estan a una dècima, com indicava el CIS d'avui, de l'objectiu a la capital Catalana, per exemple. Ada Colau revalidaria l'alcaldia de Barcelona per sobre d'Ernest Maragall, ara mateix, per tant sols una dècima. De fet, l'independentisme també ha crescut gràcies a personatges de perfil tècnic com Elisenda Paluzie o el mateix Canadell, dedicats des de sempre a propagar el discurs econòmic, matèria en la qual són uns cracs i han aconseguit, conjuntament amb d'altres economistes de renom, colar en l'ideari comú la capacitat i el potencial econòmic d'una Catalunya econòmica. És aquí on els necessitem un altre cop. Bravo.
Aquesta matinada es dóna el tret de sortida a la campanya electoral més ajustada de la història, només comparable a la de 2015, on el duel era, en aquell cas, entre una Colau super emergent i Xavier Trias, que acabaria perdent per detalls, i algunes portades d'El Mundo. Ara, Colau, és la rival a batre, però no sembla que hagi ni de pujar ni de baixar en seients al ple. I aquí cal tornar a marxar de twitter per fe rl'anàlisi si no volem estimbar-nos. Si fessim cas de les xarxes, ara mateix ens semblaria que Colau s'enfonsa, perquè l'hem criticada molt al twitter. Però la veritat és que la Colau és molta Colau i els seus suports són molt amplis. Maragall se la juga a una sola carta, i la fragmentació de l'independentisme no l'ajudarà pas. També tindrà dificultats a parar l'argumentació d'Elsa Artadi que ja empeny per darrere, dient que si hi hagués hagut llista única no tindríem aquest problema. I ara tornaríem a reproduïr una discussió que ja saben que hem tractat moltes vegades aquí.
