El president del TJUE, Koen Lenaerts, llegeix les conclusions de la sentència sobre el cas Junqueras a Luxemburg el 19 de desembre del 2019. Foto: Natàlia Segura/ACN
Injecció de moral a l’independentisme com feia temps que no es veia després de la jornada d’avui. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha deixat en evidència davant tot el món el Suprem espanyol quan, a primera hora del matí, ha dit que Oriol Junqueras hauria d’haver tingut la immunitat parlamentària des que va ser escollit eurodiputat el 26 de maig. I, això, hauria volgut dir que l’haurien d’haver deixat lliure per recollir l’acta d’eurodiputat, només amb l’opció de continuar el seu judici i sentenciar-lo després de demanar el suplicatori al Parlament Europeu. En cas contrari, Junqueras hauria de ser lliure des de llavors. El tribunal no especifica què passa ara, ja que el president d’ERC està ja complint sentència ferma. Fiscalia i defenses intentaran convèncer ara el Suprem (un àrbitre, com sempre, comprat) perquè continuï a la presó o en surt “immediatament”, com clamen ja moltes veus. Esquerra ha aturat les negociacions amb el PSOE fins que l’advocacia de l’Estat, que representa el govern de Sánchez, no digui quin és el seu posicionament.
En qualsevol cas, els aires de victòria han bufat en l’independentisme, de moment moral, i també amb un gran significat i eslògan clar: a Europa hi ha justícia i, en canvi, a Espanya hi ha un estat de dret corromput. L’independentisme ha rebut el suport dels comuns i, de retruc, podria arribar a fer canviar algunes coses a la UE. La Comissió ha mirat cap a una altra banda, però el Parlament Europeu s’ha començat a arromangar. David Sassoli, el president, ha exigit a Espanya que compleixi amb la decisió del tribunal europeu, i és segur que acceptaria Junqueras si fos alliberat.
Ara bé, la conseqüència més immediata serà per Carles Puigdemont i Toni Comín. El TJUE no parla d’ells, però diu que tot eurodiputat electe té immunitat des que ha estat escollit per la gent, i que això està per sobre de “formalitats” internes de cada país, com ara jurar la Constitució presencialment a Madrid. Això directament aplica a ells, i Sassoli aquest vespre ja ha aixecat el veto a ells dos per entrar a les instal·lacions del Parlament Europeu. I és possible que tan aviat com demà divendres o a principis de gener, els serveis jurídics de la cambra donin llum verda a que es converteixin en eurodiputats. Això els obre un mar d’oportunitats: la primera, tenir immunitat i viatjar a tota la UE. Inclosa Espanya. Inclosa Catalunya. Amb tot, les opcions que Espanya s’ho passés tot pel forro són tan altes que ara de moment només s’especula amb què podria celebrar actes a Perpinyà.
De sobte, la justícia espanyola rep un revés històric, la política de l’Estat torna a topar amb el mur infranquejable de l’independentisme, que la farà inestable si no l’aborda, i les institucions polítiques europees queden en entredit. La desesperació a l’Estat és tan gran que han intentat neutralitzar d’alguna manera l’impacte de la decisió de Junqueras amb la publicació de la sentència de Quim Torra ‘casualment’ dues hores després de la compareixença dels jutges del TJUE. I, com ja estava escrit des d’abans del judici, Torra ha estat condemnat a una inhabilitació de 18 mesos i a una multa de 30.000 euros. Una decisió que recorrerà, però que posa un compte enrere accelerat cap al final de la legislatura. En qualsevol cas, l’impacte de la sentència de Junqueras ha estat tan èpic que la decisió del TSJC ha acabat quedant com una anècdota, fins i tot als diaris espanyols. La combinació dels dos esdeveniments del dia obra un nou escenari pel 2020.
