Si la universitat té algun avantatge en comparació amb el món professional és que, algunes vegades, pot aprofitar el seu temps d’actuació més pausat per poder explicar i analitzar amb profunditat els grans fenòmens socials. De fet, el procés de construcció europea és un d’aquests grans temes de l’actualitat que, moltes vegades, s’ha despatxat de forma massa frívola, evitant entrar a les entranyes d’un entramat institucional que, al final, acaba governant la quotidianitat de la nostra societat.
L’Europa comunitària encara té poc pes a la premsa en relació a la importància que les seves decisions tenen a la vida de tots. Per tant, una de les funcions de la universitat catalana (una universitat que s’ha dit internacional, oberta al món) ha de ser conscienciar als seus estudiants del paper que juga la Unió Europea a la seva vida; és a dir, que no només serveix perquè els pagui una beca d’estudis a un país estranger que, la major part de vegades, serveix per justificar unes vacances de luxe durant sis mesos.
La UVic i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona van organitzar fa uns dies la primera jornada de formació a Vic pels estudiants, sobretot de les carreres d’empresa i comunicació. D’aquesta matinal, el més important és l’acostament de la Cambra comunitària a la universitat; l’acostament d’un dels centres productors d’informació més importants del món als joves comunicadors, aquells que en un futur han d’interpretar els fenòmens socials.
Durant l’acte, l’eurodiputat Ramon Tremosa (ALDE) va afirmar que “el populisme mediàtic precedeix el populisme polític”. Tot i que la sentència és massa categòrica (i caldria matisar-la sense que tingui voluntat d’adoctrinar la premsa), podria servir per plantejar que la formació del periodista no només passa per l’estudi de les rutines pràctiques, sinó que la interpretació de l’actualitat necessita, obligatòriament, de la reflexió pausada de la complexitat social; d’una societat líquida que avança turbulentament i s’emporta per davant qualsevol intent de l’empresa d’avançar en benefici d’una major profunditat dels temes, més enllà de posar de relleu la superficialitat del dia a dia. El periodisme, no ho podem negar, pressionat per les exigències econòmiques ha ajudat a construir relats farcits de tòpics que han donat arguments pels discursos dels líders més populistes.
Per això, esdevenen essencials per la formació dels universitaris espais de col·laboració com aquest entre grans institucions polítiques i socials i l’acadèmia. És l’aproximació de la universitat al món real, però de la mà d’aquells qui actuen més enllà de la immediatesa, del tactisme polític o la simple declaració controvertida.
