Al darrer ple municipal de Sant Cugat del Vallès, al Partit Demòcrata vam votar no a la urgència de la moció d'ERC-MES, moció que volia donar suport a la sortida de l'Hospital General de Catalunya del sistema sanitari públic català.
Aquestes darreres setmanes hem sentit a través dels mitjans molta informació relacionada amb l'Hospital General de Catalunya. Primer vam saber que el conseller Comín plantejava la compra d'aquest hospital per incloure'l a la xarxa sanitària pública catalana. Poc després vam saber que l'HGC no en sabia res d'això, i que no havia rebut cap oferta formal. El conseller va tornar a dir que sí que n'hi havia hagut de converses, i fins i tot de traspassos de documentació. Altra volta l'HGC ho va negar, explicant que sí que s'havien reunit unes setmanes abans però que en cap moment s'havia parlat d'una compravenda de l'hospital. També s'havia dit que els pacients públics del HGC passarien al Consorci Sanitari de Terrassa, i ara s'ha començat a dir que no seran tots, que Salut seguirà contractant una part de la Radioteràpia al HGC. També es parla de la possibilitat de llogar els espais buits de l'Hospital General, idea que sembla agradar a algunes parts afectades, però desagradar al Conseller.
Als treballadors del HGC per una banda se'ls hi ha dit que Salut comprarà la seva empresa, i per l'altra banda que la seva empresa no és en venda. A alguns se'ls hi ha dit que potser seran reubicats a Terrassa, com els de Hemodinàmica o Cardiologia, i també potser els de Radioteràpia. També se'ls hi ha dit que passaran tots automàticament a ser funcionaris, i a l'hora també se'ls hi ha dit que només podran ser-ho si passen unes oposicions. També se'ls hi ha dit que l'hospital és viable econòmicament sense els pacients de la xarxa pública, i per altra banda també se'ls hi ha dit que si CatSalut s'endú els serveis de Hemodinàmica i Radioteràpia l'estructura de l'hospital quedarà amenaçada, atès que prop d'un 80% d'aquests serveis provenen d'activitat pública, i que són aquests que alhora serveixen per mantenir la complexitat de l'hospital. La llista de declaracions contradictòries segueix, però se m'acaba l'espai per l'article. Per acabar-ho d'adobar, els ajuntaments han estat totalment passats per alt a l'hora de fer les negociacions, i això ha creat un malestar evident entre totes les alcaldesses i els alcaldes.
Evidentment tot això afecta moltíssimes parts; als treballadors afectats per l'ERO (a la vora d'uns 150), a la resta de treballadors de l'hospital (més de 1050), als estudiants, a les mútues, als sindicats, als usuaris, als ajuntaments, als professionals del sector, a agrupacions locals, etc.
A través d'aquestes negociacions basades en el “cop de titular” s'està causant inseguretat a la vida de moltes persones; centenars de persones que veuen perillar la seva feina, la seva assistència sanitària, i la qualitat de vida de les seves famílies. La inseguretat de potser no tenir és sovint pitjor que la seguretat de no tenir.
Per això vam dir que no a la urgència de la moció d'ERC-MES; per no ficar més llenya al foc. No hi havia oferta formal i per tant no hi havia cap oferta a la qual poguéssim dir que sí o que no. Tot el que podríem haver fet era especular i contribuir a la confusió de tota aquesta gent afectada, que a hores d'ara demana sobretot claredat i transparència. Volem que els santcugatencs tinguin un hospital públic de referència, tan proper com pugui ser, i ho volem aconseguir amb el màxim respecte i consideració cap a tothom, d'una manera participativa, predictiva, planificada, i transparent.
 |
@jordiqueralto |
