Ja ens trobem, pràcticament, a unes hores de les excepcionals eleccions del 21-D. El proper dijous el poble de Catalunya -tots els municipis d'arreu de la variada geografia humana i sociològica catalana- hauríem de votar massivament amb consciència política crítica, amb consciència social, amb esperit lliure català i de la manera més pragmàtica possible, per tal d’enderrocar, batre -pacíficament i democràticament- l’infame i maquiavèl•lic article 155 de la CE. A més, també ens molt important tenir en compte que a partir del 21-D hem de seguir governant, hem de continuar, des de la base, implementant unes polítiques socials, en el sentit de restaurar una normalitat, política i social, segrestada per un govern espanyol molt autoritari i d’una molta deficient qualitat democràtica.
En aquestes poques hores que ens resten abans de les eleccions cal que ens mobilitzem, més que mai, i expliquem arreu que ningú es deixi entabanar pels cants de sirena d’unes senyores i uns senyors que, en el fons, tenen una mentalitat política dels segles XVII i XVIII. Ja n’hi ha prou d’impunitat anticatalana, de brandar la bandera del vot de la por, la mentida, la manipulació i la prepotència assimilacionista. Ja n’hi ha prou d’aquest color polític gris/negre, que ens recorda temps molt repressius que mai han de tornar. Ara si que el 21-D ens juguem el nostre esdevenidor col•lectiu. Cal fer molta pedagogia en aquest darrer tram de la cursa fins el 21-D. Cal superar el bloc del 155, amb arguments cívics i socials. Cal omplir de vots les urnes i no pensar en les enquestes. Ara toca sobiranisme real i politiques socials: votar massivalment a favor de la causa catalana per esdevenir un poble lliure i un país molt més just i lliure de corrupció i més efectiu, econòmicanment parlant. Ara és l'hora. Ara és el moment. Entre tots ho hem de fer tot.Ara toca donar un suport a una opció sòlida i nítida, síntesi de la qüestió social, la qüestió nacional, la defensa de les lluites cíviques a favor del territori, el tren convencional, l’eurodistricte i l’euroregió, així com de la racionalitat d’un model econòmic molt més respectuós amb el medi ambient .
