“Com res és més bonic que conèixer la veritat, res és més vergonyós que aprovar la mentida i prendre-la per veritat”
Marc Tul·li Ciceró
El Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen on declara inconstitucional i antiestatutària la disposició addicional dels pressupostos de la Generalitat que instava al govern habilitar partides per a la realització del referèndum d’autodeterminació . Com si això ens hagués de sorprendre!
Aquest dictamen ha estat celebrat per les formacions constitucionalistes espanyoles (C’s, PP i PSC), com era d’esperar, mentre que pel portaveu de l’artefacte electoral CSQEP, Joan Coscubiela, el dictamen avala les seves tesis relatives al referèndum pactat amb l’Estat. Quasi res! Però realment és tot el contrari. Ho intentaré explicar.
Tot i la gesticulació d’algunes formacions polítiques no ens ha d’estranyar allò dictaminat pel CGE: ni la Constitució ni l’Estatut contemplen cap via per a que es pugui dur a terme un referèndum. Aleshores, perquè hauria de dictaminar quelcom diferent? Els partits que van presentar el recurs a aquesta disposició addicional dels pressupostos ja sabien que aquest seria el dictamen. O dit d’una altra forma, van presentar el mateix sabent que podrien emprar-lo per atacar a l’independentisme i provocar que CSQEP hagués de decidir al costat de qui sortia a la foto. I ja hem vist a on s’ha ubicat Joan Coscubiela, un fet que ha provocat reaccions contràries dins del món dels Comuns dignes de mencionar, com allò que ha apuntat l’exdiputat d’ICV-EUiA David Companyon, membre de l’Aurora i Esquerra Unida i Alternativa, el qual ha dit que no el representava la fotografia que posava a Coscubiela al costat de C’s, PP i PSC. I no ha estat l’únic.
Allò que hauria estat extraordinari és un dictamen per part del CGE que no respongués a allò que estableixen la Constitució i l’Estatut i per tant avalés el referèndum. També hauria estat extraordinària una reacció diferent de Joan Coscubiela, comprometent-se amb la realització del referèndum, amb independència de si és pacta o no amb l’Estat. Hagués estat una demostració de que l’aposta de CSQEP amb el referèndum va més enllà d’un simple posicionament retòric.
I és el que alguns dins de CSQEP no han sabut (o no volen) interpretar del dictamen del CGE és que el mateix evidencia que explorades totes les vies dins del marc constitucional i estatutari no és possible realitzar, a dia d’avui, cap referèndum pactat amb l’Estat.
El marge de maniobra cada cop és menor i es fa necessari clarificar posicions. No és tracta de caure en maniqueismes, sinó demanar que qui ho ha de fer es posicioni de forma clara i contundent. Si alguns dins de CSQEP basen la seva aposta política pel referèndum com un “espereu-vos a que tinguem una majoria social que ens permeti tenir la majoria parlamentària al Congreso de los Diputados i al Senat per poder dur a terme la reforma de la Constitució i permetre que hagi un referèndum pactat amb l’Estat” que ho diguin. Que exposin que per ells el referèndum és una utopia irrealitzable, una utopia que els serveix com excusa per no comprometre’s decididament amb el dret a decidir sense condicionants. Des del món dels Comuns han de decidir ja si es volen comprometre realment i decididament amb el referèndum, un referèndum que per a que sigui viable s’haurà de fer per la via unilateral, i que per a que sigui creïble haurà de ser vinculant.
S’acosta l’hora de la veritat. Estic convençut que les formacions polítiques que volen fer possible que el poble català pugui decidir lliurement el seu futur en tots els àmbits, no només en relació a la qüestió de la independència, sabran estar a l’alçada de les circumstàncies. I estic convençut que arribada l’hora de la veritat podrem comptar amb la gent que està participant del procés d’articulació del subjecte polític que a dia d’avui es coneix amb el nom de “Un país en comú”.
