L'HERMITAGE
M'és costós sortir del monotema tenint 4 persones a la presó, 5 a l'exili i prop de mil encausats sota diverses acusacions de sedició. I tenir un proper Govern intervingut, ni que aixequin el 155. Però precisament per això, penso que sense deixar de fer el que calgui per la democràcia davant d'un Estat autoritari, hem de continuar avançant en l'enfortiment del teixit econòmic i l'ocupació a Catalunya. I que amb un Estat en contra, les forces de tradició democràtica, les que tenen relament presència en els ajuntaments del país, encara que no siguin independentistes, han de col.laborar per facilitar el desenvolupament de l'economia productiva. Tot allò que només depengui de nosaltres, els catalans, ho hem de fer més bé que mai. I l'atracció d'inverions és un dels reptes, on si hi posa el nas l'Estat acaba derivant cap a Madrid.
Doncs bé, tenim un sector, el turisme que és imparable a escala global. Tenim una ciutat i ara un país amb una alta atractivitat. Es tracta que hi renunciem? O es tracta de saber-ne domesticar els fluxos: quin turisme ens convé i en quins llocs; i quan volem que es mogui.
Si no volem el turisme de borratxera, de finals de curs escolars, de despedides de solter, turisme estacionalitzat, concentrat i depredador de territori i convivència, cal apostar pel turisme de congressos, el turisme cultural, el literari, l'històric, l'artístic, el gastronòmic..
Ara mateix Barcelona està a punt de acollir o deixar perdre definitivament el projecte del Museu de l'Hermitage delegació del de Sant Petesburg. Un edifici de 5 pisos al costat de l'Hotel Vela amb 7 sales d'exposició, 80 llocs de treball i 1.500 d'indirectes. I una inversió de 50mm€ d' iniciativa 100% privada. En casos similars com el Tate Modern de Londres o el Guggenheim de Bilbao l'impacte positiu en el barri on s'ha instal.lat i pels llocs de treball creats és inqüestionable.
El calvari administratiu i burocràtic que s'han trobat des de fa sis anys els promotors de l’Hermitage Barcelona no hauria de ser allò normal que troba un inversor que precisament no ve a muntar un casino. La gent del Museu han canvat i adequat el projecte amb la màxima col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i les entitats del barri de la Barceloneta. S'ha pactat un pla de mobilitat al barri i una taula d’ocupació per tal que el projecte contribueixi a ser un pol cultural pel barri i un centre cultural obert a la ciutadania
El juny del 2016 el projecte es va donar a conèixer en públic. La proposta museològica del museu, ha estat dissenyada per Jorge Wagensberg. El projecte ha passat tots els filtres del administratius i els del Port. I s'ha redissenyat per encabir propostes de l'ajuntament i el barri: formatives, propostes d’activitats per a les escoles o espais de promoció d’artistes locals.
Wagensberg és un gran defensor de la democratització de la cultura i opina que “la vocació de l’Hermitage Barcelona és donar a la ciutat, al país i al món sencer un d’aquests valuosíssims microclimes on madurin els debats i la creativitat. Sense aquests espais, la democràcia deriva en una rutina esmorteïda mentre que la creativitat deriva en una mediocritat imparable”. L’Hermitage Barcelona representa, doncs, un nou concepte de museu. Un museu a la recerca de l’home creador i les seves circumstàncies a través de l’estudi multidisciplinari de les seves obres. Comptant amb el suport del Museu Hermitage de Sant Petersburg que atresora les col·leccions més importants d’art, arts decoratives i arts aplicades del món amb més de 3 milions de peces i que inclou la col·lecció́ més gran de pintures.
L’Hermitage Barcelona privilegiarà la relació entre Art i Ciència que és rellevant tant pel que tenen en comú com per allò que tenen de diferent. A l’Hermitage Barcelona la museografia no es limita a escollir i penjar quadres en la paret sinó a observar i comprendre aquestes obres perquè el visitant del museu es posi en la pell dels éssers humans que els van crear i utilitzar aquells objectes per aproximar-se a la seva visió del món (la seva cosmogonia), per comprendre la Humanitat a través de les seves obres i, sobretot, la seva característica diferencial més important: la Creativitat.
Després de sis anys de treballar en el projecte i de donar-lo a conèixer en detall a tots els grups polítics municipals de l’Ajuntament, agents culturals i associacions veïnals, el projecte es troba a la taula de les autoritats municipals pendents de fer-ne una valoració.
Però si torna a haver-hi més pegues l'inversor que va triar Barcelona davant d'una desena de candidats, acabaria optant per un altre lloc. Amb coses com aquesta que depenen només de nosaltres, no s'hi pot jugar.
Publicat a Nació Digital
