Malversació de fons públics, prevaricació, requalificació de terrenys, cobrament de comissions, no declaració d’impostos, compra de factures falses, adjudicació fraudulenta d’habitatges, permisos d’obres , tràfic d’influències, falsedat de documents públics, evasió d’impostos, suborns, extorsió, frau fiscal, requalificació de sòl no urbanitzable, blanqueig de capitals… El llistat podria ser molt més llarg, només hem volgut esmentar-ne alguns dels més habituals dels delictes que, dia si dia també cometen una bona part dels nostres dirigents polítics.
Des que el PP va guanyar les primeres eleccions allà pel 1995 fins ara, els casos de corrupció han esguitat aquest partit. Recorden que en una conversa privada l’expresident popular Eduardo Zaplana va dir textualment que “ entraba en política para forrarse”. Sembla que molts dels dirigents polítics del seu partit, seguint l’exemple del cartagenero, han fet el mateix. Alcaldes, regidors, alts directius, presidents de diputacions, consellers, i fins i tot el mateix president de la Generalitat Francisco Camps. La imatge que tenen del País Valencià la resta de l’estat és la d’una autonomia corrupta de la Sènia al Segura.
El cas Fabra és un dels més escandalosos de tots. Després de 6 anys d’investigacions, d’haver abandonat més d’un jutge el cas i 20.000 fulls del sumari, la Fiscalia Anticorrupció ha sol•licitat 15 anys de presó per al president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra. Els delictes que se li imputen són el de tràfic d’influències, frau fiscal i suborn. Fa unes setmanes declarava davant el jutge de Nules sense explicar com és possible que totes les declaracions de la renda del 1999 al 2004 li van eixir negatives, és a dir a retornar, tot i que durant tots aquest anys Fabra va obtenir 3,7 milions d’euros en ingressos en metàl•lic, xecs I transferències. Ja vorem en que queda tot plegat. Aquest Padrino castellonenc d’ulleres fosques i mirada prepotent, autoritària i gansteril ha extés el seu poder arreu de les comarques a base de suborns.
En la mateixa línea tenim al president de la Diputació d’Alacant José Joaquín Ripoll, imputat en el cas Brugal. L’informe policial sosté amb gravacions i fotografies que el cap de la Diputació va obtindre dos pisos, valorats entre 800.000 i un milió d’euros, a canvi de l’adjudicació d’un negoci multimilionari de recollida de brossa a l’empresari Enrique Ortiz. Aquest cantonalista i provincià que sembla mil homes i que ha volgut transmetre el posat d’un polític incorrupte, va tindre la hipòcrita idea de donar-li l’esquena al president Camps quan va ser imputat pel cas Gürtel. Ara resulta que a ell no li pagaven els vestits, però si els pisos.
Però el més mal parat de tots ha estat el molt honorable president Francisco Camps. Tot i que qui troba un bon padrí ja ha corregut mig camí, de res va servir l’íntima amistat del president amb el jutge instructor del TSJCV que arxivà el cas. El Tribunal Suprem (TS) el reobrí el maig passat ja que considera que els vestits i regals que el president valencià, Francisco Camps, pressumptament acceptà “de manera repetida” a l’empresa dirigida per Álvaro Pérez, “el Bigotes”, considerat responsable de la trama Gürtel a València, poden constituir un delicte de suborn impropi. Des de llavors des de diferents entitats, com ara la Brigada de Blanqueo de Capitales de la Unidad Central (Udef) s’incorporen al sumari de l’esmentat cas noves proves sobre el suposat finançament irregular del PP valencià. Segons l’informe des del PP valencià contractaven serveis amb Orange Market, l’empresa de l’ara pres Francisco Correa i gestionada pel Alvaro Pérez “ El Bigotes”. Les despeses ocasionades per aquests serveis eren, després, compensades amb adjudicacions, com les fires Fitur, per posar un exemple, que donava el Govern valencià o per entitats dependents d’aquest. Ara ja ens podem explicar d’on eixien els diners per pagar les grans mogudes que el PP ha organitzat al llarg d’aquests anys: autobusos gratis, paelles a dojo, mítings, manifestacions, campanya Agua para todos….
Fabra, Brugal i Gürtel només són la punta de l’iceberg. Ho mirem per on ho mirem la corrupció s’ha instal•lat a les nostres institucions de govern des que governa el PP. El president Camps ens deixa un país que els seus màxims dirigents, fins i tot ell mateix, estan imputats per casos de corrupció. Segurament a finals d’any, si ho perment el TSJCV, s’obrirà el judici oral i tots els valencians i valencianes haurem de passar la vergonya de veure al molt honorable assegut en el banc com a imputat. Llavors veurem si continua tenint ganes de parlar, ” tengo unas ganas locas, locas, de explicar públicamente todo lo que hay, que es nada” recordem que va dir. Veurem si continua mantenint la hipòcrita contestació que féu al Tribunal Constitucional on afirmà que “el govern valencià és el més transparent d’Espanya i Europa” Si, clar que si i del mundo mundial.
De tota manera el president Camps, aquest beat de missa dominical, de segur que té la consciència molt tranquil•la doncs encara que els mortals el culpem de les seues corrupteles, amb la visita com a pelegrí que féu a la Catedral de Santiago aquest Any Sant i amb l’abraçada que donà a l’apòstol, és alliberat, als ulls de l’església i de Déu, de tots els seus pecats. Amén!!. Vaja, que aquests peperos tenen solució per a tot. Són més llestos que la fam.
Alcoi, 11 de setembre del 2010
