El gran augment del preu del lloguer -i la pràctica desaparició del lloguer social- això afegit a la dificultat actual per accedir al crèdit per una hipoteca provoquen, configurenque, a 2018, la qüestió de l’habitatge (juntament amb l’elevat preu, i desastrós servei, dels subministraments; aigua,gas,electricitat i telèfon) faci, gairebé impossible per a les rendes mitjanes i baixes, poder viure a casa nostra amb dignitat. L’habitatge ha esdevingut un gravísism problema, de justícia social, de primer ordre.
En aquests moments el panorama de quelcom tan vital com poder gaudir d’una llar ha esdevingut una cosa macabre. Aquerta és una qüestió que, massa vegades, serveix per acusar el sobiranisme, l’independènisme que no es preocupa dels temes social. Això es completament fals, atès que el govern català, aabans de ser intervingut per l’art. 155 CE. havia elaborat unes lleis sobre lloguer social i pobresa energètica,que podien atenuar la situació, però, automàticament, van ser recoregudes al TC a instàncies del govern espanyol .Tot això posa de manifest que el procés sobiranista i la futura república catalana no és, exclusivament, quelcom identitari; sinó que és, sobretot, una qüestió bàsica de per tal d’implementar la justícia i la cohesió social a Catalunya.
Per altra banda, el paquet legislatiu, les lleis en relació amb l’habitatge encapçalada per la nefasta i antisocial LAU (que van estar proposades i imposades a casa nostra, tant per el PSOE com pel PP, des del Congrès de Diputats i el Senat des del anys 80 del segle passat) són un desastre en majúscules. Ara, la problemàtica concreta dels lloguers abusius està accentuant l’estat del malestar social; principalment, a causa d’una manca d’ética i regulació en el sector. De tota manera, caldria distinguir diferènciar ,en relació al lloguer (cos aque la llei no fa) entre els petits propietaris, -a voltes de subsistència,per complementar unes pensions indignes- i els anomenats “fons voltors” superespeculatius vinculats al negoci dels lloguers turístics ,e l quals estan destrossant la cohesió socials dekls nostres pobles , viles i , sobretot, ciutats.
A més, tot aquest fenomen antisocial -tan pervers- com són els lloguers abusius (vinvulats als fons voltors especulatius) implica unes derivades, unes ramificacions molt malignes, en el sentit que és el màxim responsables dels col•lapses en els Jutjats, en els serveis socials, en la mobilitat i en les policies locals i Mossos d’Esquadra, la qual cosa obligaria a duplicar o triplicar les platilles d’aquests serveis indipensables . En conseqüència es lleis espanyoles que se’ns imposen a Catalunya en relació amb els lloguers són desastroses, tant per al petit propietari com per la gran majoria de llogaters, cosa que fa impossible l’estabilitat . A títol d’exemple,a Alemanya un llogater es passa 16 anys, de mitjana, en el mateix habitatge.
