Un divendres molt polític, gairebé d'alt voltatge podríem dir, acaba amb una crònica negra. Dos combois de RENFE han xocat frontalment a Castellgalí, a prop de Manresa. El tren que sortia de la capital del Bages aniria en direcció contrària, i el xoc ha estat inevitable. Una maquinista ha mort i hi ha hagut molts ferits de gravetat. Aquest darrer incident ha acaparat tota l'atenció mediàtica cap al vespre. I la veritat és que de manera secundària, però el fet té a veure amb tot el procés polític que estem vivint: al centre del desastre ferroviari hi torna a haver la companyia RENFE. Pròximament tindrem més informacions, però el cor se'ns encongeix només de pensar que fruit de la deixadesa crònica d'aquesta companyia a Catalunya hàgim de patir per agafar el tren.
El dia ja venia de ser un Dragon Khan: mentre la dreta i l'extrema dreta ultimen els preparatius (amb tots els partits feixistes i Manuel Valls donant-hi suport) de la manifestació contra el govern socialista de diumenge, Moncloa retardava la roda de premsa habitual dels divendres després del Consell de Ministres. Alguna cosa passava quan tothom especulava amb què finalment s'aconseguria el suport independentista als pressupostos espanyols. Però el PDECat se sumava a ERC registrant la seva esmena a la totalitat als comptes espanyols. I aleshores ha aparegut la ministra Calvo. Calvo ha anunciat que trencaven negociacions amb el govern català, després que aquest, segons ells, hagués rebutjat dialogar, i no baixés del burro amb això del referèndum. El govern espanyol demanava novament adhesió cega als comptes espanyols i exigia que per poder-se asseure a discutir, calia retirar primer la demanda d'un referèndum d'autodeterminació, perquè el govern espanyol “mai” pactaria això. De fet, la portaveu espanyola ha explicat que s'ha proposat a Catalunya també una taula amb partits espanyols que ha estat rebutjada.
Mal assumpte per l'Estat. Quin incentiu té Catalunya per negociar res, si l'únic que vol negociar és el referèndum? El propi Pere Aragonès, vicepresident català, en roda de premsa amb Elsa Artadi, la portaveu del govern, ho recordava un parell d'hores després de la compareixença espanyola, i en resposta a això. Si Espanya vol negociar pressupostos, Catalunya no renunciarà a les seves cartes de pressió. No seria una negociació, sinó una adhesió. Sembla que el Govern català no van tan a la babalà com molts creuen, i hi ha un cert criteri a l'hora de negociar. Catalunya ha denunciat que, com ha destacat tothom, el motiu hagi estat que Pedro Sánchez hagi cedit als plantejaments de la dreta i l'extrema dreta, i a les crítiques de molts barons socialistes que també el voldríen fora. I és el que ha passat sempre que el PSOE ha governat, com vàrem veure en època de ZP: després de llençar un globus sonda, acaben fent el que dicta la dreta. Tant PP com Cs i VOX però, consideren que d'aquí al 12 de febrer, quan s'ha de votar l'inici de la tramitació pressupostària, de ben segur que Sánchez torna a intentar tirar l'ham als independentistes. Però aleshores ja serem en ple 'Judici del Segle'.
