L’extrema dreta imposa la segregació

 
 
            Sembla que ho han aconseguit. Han violentat la Constitució d’Espanya. Han arribat al límit de la seva servitud. Han perdut la dignitat, una vegada més, per a poder seguir ostentant el poder. Han escrit una altra pàgina negra de la història. Aquesta vegada li ha correspost fer la feina bruta a la conselleria d’Educació (d’educació?) del Govern de les Illes Balears. Han disposat la segregació dels infants per qüestió de llengua. Perquè tenen ordres de Madrid i perquè uns quants pares desnaturalitzats els han exigit que no volien que els seus fills fessin l’ensenyament en català, han aconseguit que la Conselleria disfressàs aquesta imposició com si fos ús de la llibertat d’elecció, i han manat que a l’admissió d’alumnes d’enguany es pogués triar la llengua del primer ensenyament, posant en marxa les autopistes de la separació (apartheid) i organitzant vertaders “merders” a l’escola, allà on és necessària una gran tranquil·litat d’esperit.
 
            He estat director d’una escola i si una conselleria o la inspecció m’haguessin enviat una ordre tan distorsionada i equivocada, crec que n’hauria fet ben poc cas. Hauria posat l’horari d’admissió d’alumnes fora de l’horari escolar o que jo hi pogués esser i m’hauria dedicat, pare per pare i mare per mare, a explicar-los el projecte lingüístic del nostre centre, les seves bondats i virtuts, i la maldat de l’ordre d’elecció de llengua que discrimina l’alumnat. També els hauria explicat que amb el nostre projecte lingüístic es garanteix l’aprenentatge de la llengua catalana i de la castellana i que crec que amb l’aplicació de la norma actual no sembla que es garanteixi l’aprenentatge de la catalana. També els hauria afirmat que fins ara era possible que una persona aprovàs el graduat d’ESO, sense aprovar alguna assignatura, però que ara el ministre d’Educació ordenarà que per a obtenir el graduat s’han d’haver aprovat totes i que a una persona que ha fet l’ensenyament obligatori en castellà, si se li exigeix un coneixement semblant de català, així com mana la Llei, segur que no aprovarà aquesta assignatura i, per tant, no aconseguirà la titulació corresponent. Puc assegurar que en acabar l’admissió, l’escola podria seguir aplicant el projecte lingüístic de centre.
 
            El que he explicat al paràgraf anterior ho vaig exposar a una directora d’un centre de primària, i ella em va demanar que suposàs que em trobava situat en una zona de les Illes Balears, on per molt que els hagués predicat, com que molts d’aquests pares eren d’aquells que han promogut aital aberració i que no em volguessin escoltar i que hagués de fer l’horrible segregació que ha estat capaç d’organitzar aquesta conselleria, què faria si em trobava en aquesta situació. Llavors li vaig contestar que l’ensenyament simultani de les dues llengües a grups diferents dins la mateixa classe, ja va fracassar a principi dels anys 80 del segle passat. I, per tant, demanaria més espai per fer la segregació i més mestres per a dur-la a terme, però immediatament planificaria que l’escola fes tot l’ensenyament en català a partir de 3r de primària per veure si podia garantir que aquests alumnes discriminats (els que els seus pares equivocadament haguessin triat el castellà) poguessin arribar a 4t d’ESO amb un domini semblant de les dues llengües, que és vertaderament dubtós.
 
            En definitiva, els directors i les directores, que exerceixen al marge d’una ideologia i de prejudicis contra un poble, tenen una feina transcendental durant el període d’admissions. No només ho és per la importància que té aquesta decisió equivocada de persones que actuen com a renegades i com a contràries al poble i a la comunitat lingüística a la qual pertanyen, ja que aquesta decisió és una més per a destruir-la, sinó també perquè mantenir la cohesió i la pau social com s’han mantingut durant els darrers 30 anys és una obligació de persones ben nascudes i hereves d’un patrimoni cultural i lingüístic excepcional. Ningú no ens pot obligar a escopir a la cara d’una persona que estimam. Tampoc ningú no ens pot obligar a ser col·laboradors d’un genocidi, que sempre comença per intentar de totes les maneres possibles fer desaparèixer la llengua del poble que es vol exterminar.